Música

#Sónar2013: Una reflexió global

Després d’un mes he tingut temps de pair l’allau d’experiències. Les pròpies però també les llegides en desenes de cròniques que porto repassant durant aquest temps. La majoria acostumen a destacar únicament els efectes positius i les virtuts del festival, i són més aviat poques les que en destaquen les mancances i limitacions. Precisament perquè hi ha tants mitjans que han repassat al mil·límetre la línia artística del Sónar 2013, que es fa especialment complicat començar a escriure. La valoració global és bona. Si ho hagués de valorar com ho fan els professors de primària, diria que el Sónar “progressa adequadament”, que és un bé i un res de l’altre món alhora. He hagut de sobreviure tota la meva vida amb "progressa adequadament", així que no puc deixar de sentir-m'hi identificat d'una forma tan propera com aquesta.

Com a curiositat, mencionar que al publicar aquesta crònica més d'un mes després de la celebració d'aquest esdeveniment ens podem permetre el luxe de parlar del brot de xarrampió amb origen al Sónar. Sempre havia pensat que era una llegenda urbana, però ves per on, resulta que és veritat.

La localització

El nou emplaçament era la conversa recurrent entre els assistents. El primer tema que sortia a la conversa quan dos espontanis es creuaven pel festival. “Què, què me’n dius de la nova localització?” “Bé, no? És més còmoda, i àmplia. L’any passat ja es veia que se’ls havia quedat petita”. No recordo sentir a ningú quedar descontent amb el trasllat de Sónar de dia a Fira Montjuïc. És evident que el recinte ofereix una major comoditat als assistents que circulen més lliurement pels diferents espais, fins i tot aconseguint vendre moltes més entrades, que al cap i a la fi és el que a Advanced Music, des del punt de vista empresarial, interessa més. No hem d’oblidar, però, que com he llegit en una altra crònica, el nou escenari és una arma de doble fil que, d’altra banda, resta punts de carisma.

El Sónar de Dia és un aparador de noves tendències musicals, i el que realment posa de manifest la ensenya bàsica del certamen: que és un festival de música avançada. Tot i que l’organització ha posat tot l’esforç en subratllar aquest element que diferencia el Sónar d’altres festivals de música del món (i de la ciutat), sense desvincular-se d’altres disciplines artístiques com el New Media Art (i aquí cal destacar el paper del nou Sónar+D), és cert que fer arribar el festival a més gent resta avantguarda i suma homes engominats sense samarreta amb ulleres Carrera ballant amb la mandíbula desencaixada.

El canvi no era fàcil, i el Sónar ha aconseguit no fer dramàtica la mudança. L’economia local encara se’n ressent, del canvi, però d’això no se n’ha parlat gaire. És cert que els anarquistes de la CNT deuen estar contents, igual que la majoria de veïns d’edat madura del barri, però què en diuen els amos dels comerços del barri? A banda d’un aparador de música avançada, el Sónar de Dia és el paradigma de la cultura urbana i el que alhora justifica l’urbanisme de la ciutat, i en especial del Raval com a barri que durant l’any freqüenten persones que, al cap i a la fi, són les que mouen el teixit cultural, artístic i de tendències de Barcelona. Diria que no està escrit enlloc, però tots coincidireu en afirmar que el Sónar és això. Els que hem conegut el festival en els seus vint primers anys de vida ho sabrem, ves a saber si els que el coneguin a partir d’ara el concebran així. Esperem que sí.

Una de les claus en fer menys dramàtica la mudança han estat els esforços de producció en millorar la comoditat dels assistents. El MACBA i el CCCB eren un emplaçament perfecte quan el Sónar no tenia tanta repercussió internacional. Amb els anys s’havia quedat petit, i les cues i aglomeracions per anar al lavabo, comprar beguda o accedir a determinats escenaris s’havien fet cada cop més grans. Enguany, en general no s’havien de fer tantes cues. Segueixen, però, sense utilitzar urinaris de peu dret, realment útils per disminuir les cues (el segon dia en van instal·lar dos al SónarDôme).

De la mateixa manera que han fet el pas per ampliar el recinte del Sónar de dia, potser haurien de plantejar-se el fet de canviar el recinte del de la nit. Aquesta tasca realment complicada cal fer-la per evitar situacions com les que es van produir divendres, coincidint amb el final de Kraftwerk i l’actuació de Nicolas Jaar a l’escenari del costat. S’entén que el recinte va haver de suportar una arribada massiva d’espectadors en hora franja horària concreta i molt delimitada, interessats pel show en 3D dels robots de Düsseldorf, però l’aglomeració de públic era realment angoixant, i el coll d’ampolla era considerable. A més a més, costava trobar buits entre l’audiència per poder descansar. El públic, majoritàriament britànic, passadíssim i violentat no ajudava a calmar aquella situació. Era complicat trobar un buit a la barra, i les cues als lavabos i fins i tot al VIP eren realment considerables. De cara a la propera edició caldria buscar solucions a aquest problema, especialment puntual en moment de màxima audiència i desengreixar els escenaris perquè la afluència de públic tan massiva no en surti perjudicada.

Els escenaris

Els escenaris del Sónar de dia van conservar l’essència original que havien anat gestant els anys anteriors al ja abandonat recinte del Raval. Cal subratllar que en aquest cas sí, l’equip de producció va saber fer les aportacions necessàries i suficients per recrear el clima que respiraven el Complex, el Village, el Hall i Dôme. La prova de foc va ser aprovada amb una nota alta. Des del meu punt de vista, les notes més altres dels escenaris se l’enduen, per aquest ordre: el Hall i el Dôme, aquest darrer, però, amb mancances de so. En una posició inferior hi situaríem el Village, que enguany va ser més massiu que mai, i tot seguit el Complex. El SónarComplex jugava una altra lliga. Era l’escenari més allunyat de tots, i s’integrava plenament en el recinte del Sónar+D. Enguany, aquest escenari era dins un auditori, i per la naturalesa de les actuacions que va acollir, podríem entendre’l com l’escenari més conceptual i en el que l’obra artística interpretava requeria clarament un entorn més recollit, pausat i íntim. Val a dir que aquestes grans qualitats d’escenari van restar-li, tanmateix, protagonisme respecte els altres tres. Tot i ser l’últim escenari dins el nostre rànquing de valoracions, el Complex va acollir grans recitals: Wooky & Videokratz, Francesco Tristano i Pascal Comelade i Richard Pinas.

El SónarHall ha estat i serà un dels meus escenaris favorits del Sónar de Dia. No només pel risc en la programació sinó per l’envergadura de les propostes que acull, sovint centrades en posar de manifest l’experiència sensorial de la música. És l’escenari que barreja disciplines artístiques (amb permís del Sónar+D, és clar!) visuals i sonores, i així doncs l’escenari que desperta aquell esperit curiós respecte noves propostes artístiques que sovint passen desapercebudes i que festivals com aquests programen i destaquen dins la seva programació. El primer dia gairebé no em vaig moure d’aquest escenari, i no escatimaré elogis per Coàgul i EVOL, els dos primers artistes (nacionals, per cert) que van obrir el festival en aquest escenari.

D’una banda, el risc de Coàgul i la seva extravagància amb actitud transgressora que combina poesia beat i música industrial trencava absolutament amb el paisatge que uns metres més enllà, a fora, al Village, protagonitzaven els primers guiris sense samarreta i embalumats d’oli bronzejador. l’actitud del soroll va continuar poc després amb EVOL que va protagonitzar un recital curt però absolutament directe a la retina i al timpà. So rave, foscor i llums estroboscòpiques eren l’escenari més radical que aquell dia va trepitjar el Sónar. Al ritme contundent de la música, un home disfressat de conill blanc saltava al ritme de la música. Aquella escena em va traslladar, indubtablement, a "Donnie Darko". El conill no era exactament el mateix, però la similitud era evident. Com deia el meu amic Carles en una crònica al seu facebook, darrere seu algú va dir: “Fuck, this is Sónar!”, i tant que ho és. El Sónar és l'hòstia.

Les cortines vermelles i el terra emmoquetat del Hall. La impecabilitat de la instal·lació sonora i el criteri en la programació converteixen l’escenari en qüestió en el meu favorit. No fa falta que ho digui més perquè encara em prendreu per un pesat però si encara no n’hi havia prou, hi havia un altre detall que el feia especial: l’aire condicionat i un evident clima Matinée unfriendly. Allà els tios forts i les noies amb pits de silicona no hi eren benvingudes. No vull semblar pas un esnob. D’alguna manera odio aquesta actitud d’esnobisme cultureta de la mateixa manera que odio els fills de puta que no poden evitar treure’s la samarreta a la primera de canvi. Dels que se la treuen, odio encara més els que van tatuats amb figures i dibuixos extrets d’un catàleg del Dollar Tattoo. feia que no calgués desvestir-se per freqüentar-lo. Per sort, la selecció natural també existeix entre les persones, i aquesta colla no es movia del Village, un escenari que després analitzarem amb un pèl més de detall.

El Dôme és com el Village però amb una selecció musical més fina i, ara sí, avançada. És l’escenari comissariat per la Red Bull Music Academy, una organització que s’ha guanyat el prestigi any rere any, en cadascuna de les seves accions musicals. Mecenes per excel·lència de la música avançada, aporten una visió més diàfana del que habitualment s’entén per música electrònica, i sempre busquen la cruïlla amb altres gèneres musicals amb coupage. House, disco, kraut, pop, new wave, hip hop. Tot hi cap. El Dôme és un immens calaix de sastre per un públic àmpliament heterogeni i un criteri absolutament més desenvolupat que no pas el del públic mig del Village. Al Sónar hi ha gent que hi va només per buscar el bombo a negres, i aquest és el que habitualment no se’n va de l’escenari ni tan sols per fer-se les ralles. Al contrari que al Village, al Dôme hi ha gent menys desencaixada. El públic, en general fa més patxoca, i malgrat potser hi hagi menys noies, les que hi ha són més interessants i t’asseguren un tema de conversa més extens. El mateix passa amb el públic masculí (noies, no em prengueu per un masclista). Les similituds que uneixen el Dôme i el Village són la calor i la limitació en el volum de les actuacions, especialment limitada el dijous, suposem que al tractar-se d’un dia laborable. Potser de cara a l’any que ve caldria valorar instal·lar un aparell d’aire condicionat al Dôme (o augmentar la potència del que hi havia) perquè és un escenari per ballar, i el microclima que genera el suor condensada és especialment angoixant pels espectadors. També estaria bé valorar millorar la instal·lació de lavabos en aquest escenari.

D’altra banda, i pel que fa al so, pensava que una de les raons per les quals s’abandonava el Raval era per millorar en qüestions de qualitat de so. Alerta perquè no em refereixo a la nit, que com sempre, i almenys al SónarClub, la qualitat del so era excel·lent. Divendres, al Club, Raime van sonar impressionants i el so de Kraftwerk era cristal·lí, impactant.

El Sónar de Nit també té escenaris, i malgrat que la majoria (equivocada) pensi que és una franja del festival menys interessant, també inclou propostes àmpliament recomanables. Així doncs, em limitaré a fer una reflexió global, i diria que força ajustada a la realitat, del que és el Sónar de Nit. Quant a escenaris, el Club acull les propostes més massives, i per què no dir-ho, mainstream. Skrillex, Major Lazer, Kraftwerk, Pet Shop Boys. Feu una aproximació al catxet de cadascun d’aquests artistes, feu-ne una suma global i ara valoreu si val la pena o no gastar-s’hi els diners perquè les condicions de so siguin les idònies. El Club sona collonut, i a més a més és gran, i té un attrezzo que suma experiència sensorial a les propostes artístiques que acull. No cal dir res més.

Pel que fa als altres escenaris, el segon millor va ser el que acollia Lauren Garnier. Però punxi on punxi, l’escenari de Garnier sempre serà el millor, perquè ell és l’amo i punt. No hi ha res més a afegir. L’escenari amb més carisma és el SónarCar, i gràcies a Déu el menys massificat. El so de les sirenes dels autos de xoc és mescla amb la música i n’intensifica el component lisèrgic. Quan al Car sona la sirena, l’èxtasi esclata entre els assistents i la sensació de benestar es contagia. És bonic i còmode ballar al ritme de qui hi hagi rere els plats del Car. A més a més també té allò que més amunt convertíem en un adjectiu especial: “és molt Sónar”.

Sónar+D

Enguany Sónar s’agermanava amb la Mobile World Capital per desenvolupar la zona PRO i New Media Art que ja existia anys enrere. Ho van fer amb un peu posat a la innovació, i de la mà de l’Ajuntament, ansiós de posicionar-se en polítiques creatives d’aquest àmbit i posar de manifest com de guai és Barcelona de cara a la galeria. Barcelona és guai, sense que ens ho vulgui fer creure l’Ajuntament, llàstima que la cojuntura d’aquest país no ho sigui i la majoria de gent interessant no trobi un espai digne on desenvolupar les seves idees. Des d’aquest àmbit, el Sónar+D pretén incentivar aquest tipus d’idees, i serveix d’aparador de propostes relacionades amb les noves tecnologies, la creativitat i la innovació. El PrimaveraPRO posa especial èmfasi en cohesionar la indústria de la música, i el SónarPRO s’ha posicionat molt intel·ligentment en fer-ho des de l’àmbit de la tecnologia, que al cap i a la fi és el que els toca, en tractar-se d’un festival d’art multimèdia, on conflueixen diverses disciplines: tecnològiques i creatives. La música electrònica és així, i a la gent li agrada perquè li sembla estar a prop del futur.

La ciutat

Sónar és Barcelona, i sens dubte que aquest festival no seria el mateix si es fes en una altra ciutat. Una de les coses més curioses d’aquest festival és tot el que ocorre a Barcelona durant la setmana del Sónar. Els guiris l'anomenen “Sónar Week”, i jo vaig tenir el plaer de conèixer-ne a uns que venien únicament a gaudir de les activitats OFF-Sónar, un terme que per cert, Advanced Music ha decidit registrar, i que a partir d’ara no es podrà utilitzar tant a la lleugera. No utilitzeu el nom de Sónar en va. En realitat no és tan greu, i ells hi tenen tot el dret, igual que altres promotors de programar festivals paral·lels al principal amb totes de la llei. Proyectual, que és una promotora catalana, va llogar el Fòrum els tres dies per fer un after party general. Em sembla que l’East Ender també acollia un cartell de luxe. Impressionant, és una situació que em crida l’atenció i que algun dia m’agradaria poder contrastar amb el que pensen l’Enric, el Ricard i el Sergi.

És evident, però, que hi ha una cosa clara. És fàcil distingir entre el que és molt Sónar, i el que no ho és tant. Per molts anys més!

Escrit per
#


14 Comentaris:
Sambala ha dit...
What about the EPA pushing doacermcy aside to ensure that C02 emission reduction standards are imposed in the near future, across all industries in the US? The EPA sidestepped Congress by announcing that C02 is harmful to humans. This sidesteps any need for Congressional approval.The toll this will take on industry will be devastating to our economy, since the cost burden will be transferred to the public via higher prices.
20.08.2013, 16:55:25
Zeki ha dit...
The MLS Board in our area will fine agents if pohtos are not uploaded within a certain time period. I think it is 2-3 days.It seems pretty sad that an agent wouldn't just automatically post pohtos with the listing.Even if the house is a fixer, the potential buyers would want to know at least what style the home is. Or, in the case of land, an idea of the setting where the site is located.
22.08.2013, 12:24:42
Alejandra ha dit...
With the government<a href="http://osgloaqtuhj.com"> ivvloned</a> it is all just going to turn into one more giant slush fund just like the Stimulus package, the Teacher Unions bailout, the _____________ (fill in the blank) bailout. Obama has done almost nothing for the Gulf. They kept photographers from taking photos of most areas. Restricted people's movements so there was no opprotunity for a truthful look at what was going on. We have only some government idiots that know nothing about what they were doing telling us how great and good of a job they were doing and did, when the facts have never supported any of their claims. The govenments reponse was slower than mollasses and caused as much harm as the spill itself and now the tap is turned off, and so is any interest by Obama to help those people out. So maybe the realtors deserve some kind of monetary compensation but the lies associated with the disturbution of this money makes me say who cares if they get anything! It is just one more shady deal by one more Czar we have no control over in any way, telling us how things are going to be. Hello Mother Russia, never thought I would see the day!!
28.08.2013, 14:20:55
Fany ha dit...
Let me put in in terms you renters can utdsrenand. I have a business selling widgets. In 2001 I sell 1000 widgets. In 2002 I sell 1200. In 2003 i sell 1400. In 2004 I am up to 1900. In 2005 I am at 2000. Then in 2006, thing slow down and I am "ONLY" selling 1800 widgets.In HPland I would be closing up shop even though my sales are up 80% over 5 years. Here is another possibility on viewing this..in 2001 i bought a Widget for $100in 2002 my neighbor sold his Widget for $200in 2003 my other neighbor sold his Widget $300, now i'm thinking since the value of Widgets are increasing (who cares why) i can take out a $200 loan from the bank against my Widget (since its worth at least $300), everyone else on my street is thinking the same, the whole neighborhood is quitting their jobs and going into the Widget business, some are manufacturing them others are becoming widget dealers, Widget seminars everywhere, word has it if you dont get in now you may end up paying $10k a Widget, sub widget industries are being created by selling 'how to books' financing education.by 2005 average price of Widgets are $650.. some sideliners are saying this must be some kind of bubble, it just does not make sense why the increase in value.Oh. say the Widget dealers.. cant you see Money is cheap Foreigners are buying up every single Widget people are waiting in line outbidding each other before the Widget even hits the mold, this time its different.By 2006 most people cant really afford Widgets anymore. But the Widget companies keep pumping out Widgets, their costs has increased several 100% due to material shortages, by 2007 there are Widgets on every old Farm Land, Apple Orchards, old run down neighborhoods, widgets widgets widgets everywhere.. but no one can afford themCompanies cant afford to drop the price and loose money, Widget dealers are claiming the reason no one is buying is cause things need to level out a little and by mid 2007 it should all get back to normal' and widgets will begin selling like hotcakes for a median price of $640.But if things don't pick up (cause people cant afford to pay more than $100) then what ?Widgets will sit and just rust out for several years till the cycle begins again. http://ptejhg.com [url=http://hkddqo.com]hkddqo[/url] [link=http://enujiinqkxq.com]enujiinqkxq[/link]
06.09.2013, 09:19:12
Jort ha dit...
There is room for dispute about the wosidm of the NAR- led settlement with CIVIX. However, this one decision against the patent-holder is not a sufficient basis for calling the settlement an example of quitting. The key missing fact is this: How much did Hotels.com pay in legal fees to obtain this outcome? Anything more than $3 or $4 million, and I'd say it's proof that the NAR settlement is a WIN. http://psxbyhmjmo.com [url=http://hxjchuy.com]hxjchuy[/url] [link=http://gkyhuzwc.com]gkyhuzwc[/link]
06.09.2013, 15:52:29
Sarah ha dit...
I really liked your blog.Really thank you! Want more.
[url=http://www.blurty.com/users/jacky088352/day/2010/08/27]Sarah[/url]
26.01.2014, 23:01:49
new ugg boots $40 ha dit...
Your word alone isn't going to cut it when it comes to the dollar amounts that you will certainly be searching for.
[url=http://shauntmol.soup.io]new ugg boots $40[/url]
25.02.2015, 19:04:50
ugg boots bailey jewelry store in houston ugg boots baby size chart ha dit...
es/bolanos/node/48833 by mmmeduk on June 9th, 2014 So Cap'n Bill and the Boolooroo had breakfast together, six Should I consider taking a medication for my weight condition.
[url=http://vincentptck.soup.io]ugg boots bailey jewelry store in houston ugg boots baby size chart[/url]
28.02.2015, 17:48:16
sparkle uggs cheap electric guitars ha dit...
I lived with my grandparents and although they were wonderful and finacially stable they were the defintion of dysfunctional.
[url=http://osvaldoekap.soup.io]sparkle uggs cheap electric guitars[/url]
01.03.2015, 14:47:26
new toddler ugg australia boot classic mini chocolate brown 1003637t original ha dit...
The college plans to comment on the case at a news conference on Monday.
[url=http://richardeebm.soup.io]new toddler ugg australia boot classic mini chocolate brown 1003637t original[/url]
07.03.2015, 22:25:02

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun