2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns en si seguíem dividint els discos d’electrònica en una llista independent o la incorporàvem en un calaix de sastre immens, entre la resta de discos internacionals. De fet, precisament aquesta va ser la raó per la qual vam decidir mantenir-la. No té cap sentit fer una barreja heterogènia de discos, i d’aquesta manera aconseguíem més podis, i per tant posar de manifest altres talents que mereixen ser destacats. El talent en l’electrònica és doncs un punt d’interès en el nostre criteri, i volem reivindicar-lo. Sobre la llista, no hi trobareu gaires sorpreses. Al capdavant hi trobem Nicolas Jaar, una jove promesa que ens té el cor robat. Per fi ha arribat el moment de posar de manifest un evidència: que la seva creativitat és molt superior a les expectatives creades al voltant de la figura de James Blake, que en aquesta llista baixa fins al dotzè lloc, passant força inadvertit al costat de noms com els que destaquem en lletres majúscules. Hem considerat prioritaria, doncs, la genialitat còsmica d’Oneohtrix Point Never, així com la resta dels projectes en els quals hi participa Daniel Lopatin, l’orfebreria de discos com “An Empty Bliss Beyond This World” de The Carataker, el tribut als nous talents de l’electrònica internacional (Jamie XX, Clams Casino, The Weeknd, etc.) o altres discos simplement imprescindibles per enguany, com el dubstep makinero de Rustie, o la mala folla de Zomby. Finalment al podi també hi entren altres disciplines. És el cas d’SBTRKT, pura màgia en directe. La inspiració r’n’b/hip hop de Shabazz Palaces o la classe del techno suec de The Field. Esperem que us agradi...

1. Nicolas Jaar "Space Is Only Noise" (Circus Company)

“How can you talk about a landscape without showing the sky and the earth?”, suggereix "Être", el tema que enceta “Space Is Only Noise”. Fa no massa, Nicolas Jaar, tot parlant a RA del disc, mencionava que el resultat de l’àlbum no era fruit d’un dia, sinó que havia sofert un procés llarg, que havia acabat durant tres anys. Dels disset als vint, Jaar havia llegit a Bergson –al voltant del qual girava inicialment el concepte de l’àlbum- i havia modelat l’àlbum. Al tornar de l’escola, en els mandrosos diumenges, en l’etern dolce far niente de l’estiu. Poc després va adonar-se que “Space Is Only Noise” ja no responia al concepte que buscava, i va voler afegir un so més brut, més desagradable. Noves cançons van prendre relleu per formar el conjunt resultant de l’àlbum.

Space Is Only Noise” és una obra mestra. És, possiblement, un dels millors discs que s’han publicat des dels ja llunyans anys 2000. És un DJ set que transcendeix i revoluciona per complet la idea de DJ set, perquè tot i ésser música de ball, no és en absolut música de ball. La seva brillant execució introdueix l’espai i la música que l’ocupa en una dimensió totalment diferenciada, en un món contingut i hermètic, on el silenci juga, pel seu pes, la seva distribució i també per la seva absència general (tot i jugar amb les pauses, no hi ha cap instant d’absoluta quietud) un rol protagonista indiscutible. Musicalment parlant, podria entendre’s “Space Is Only Noise” com un punt de partida, un replantejament estètic entre teoria i pràctica. La sofisticada recombinació de les textures i els tempos, els ritmes insectívors i els brunzits, les atmosferes cristal·lines –alerta a la recurrència dels elements naturals-, l’ambient disharmònic i el beat submergit inclinen l’equilibri cap a la ment en comptes dels peus. En general, “Space Is Only Noise” sona com un bricolatge impressionista, moderat, suau i diplomàtic, elegant; amb una classe exquisita però sense pretensió, tot deixant un efluvi de permanència i canvi al seu pas. L’ús de samples (la veu de Ray Charles a “I’ve Got A Woman”), referències (la superba cita de “Mouchette”, de Robert Bresson, a “Colomb”, entre d’altres) i les innegables influències –Mille Plateaux, Satie, Lhasa de Sela (indiscutible), Nino Ferrer, DJ Shadow, Villalobos- es combinen per deixar pas a una continuïtat d’una regularitat astorant i una qualitat superba. A “Space is Only Noise” no hi ha cap clímax perquè tot l’àlbum en sí reparteix l’algidesa entre aquesta contenció, aquest joc d’espais, silencis i transicions imperceptibles; adobat amb un coneixement enciclopèdic dels gèneres que intenta subvertir i aquesta panoràmica, aquest landscape que s’obsessiona –encertadament- en mostrar. “Colomb”, “Keep Me There”, “Problems with the Sun” o “Variations” són bons exemples d’aquesta profunditat també intel·lectual, espacial i sidèria inqüestionable. Diu Colomb, “trois jours et je te donne une monde”. En trenta minuts, Jaar dóna tot això i més. Als seus peus. [spotify]

2. Oneohtrix Point Never "Replica" (Mexican Summer / Software)

David Lopatin és un dels homes més productius de l’escena musical independent (menció a part pel bo i malaltís Bradford Cox). A banda d’aquest exercici musical còsmic que són els dos treballs com a Oneohtrix Point Never, Lopatin treballa habitualment amb Joel Ford, amb qui formava Games i posteriorment Ford & Lopatin. En aquests dos projectes, Lopatin i Ford treballaven en una vessant més enfocada a la pista de ball, però les apostes de risc sempre són un valor afegit en la carrera d’un artista, que en el seu cas ha esdevingut una peça clau i pràcticament principal. Enguany ha publicat "Replica", la cirereta d'un pastís que va començar a cuinar l’any passat amb "Retournal" (Editions Mego). Banda sonora pel descens d’una invasió alienígena, Oneohtrix Point Never ha fet sens dubte un dels discos de l’any, i fantàstic ambient crepuscular i misteriós. Passió pel retrofuturisme en tots els seus àmbits, i que fins i tot s’ha materialitzat en el videoclip que dóna nom al disc. I a sobre, en directe tampoc decepciona. [spotify]

3. Clams Casino "Instrumentals" (Clams Casino, autoed.)

Enguany caldria fer una menció especial pels artistes que s’han autoeditat el disc, ja que després d’haver visitat moltíssimes llistes de blocs i webs de referència, veiem com al capdavant hi ha unes quantes coincidències, i totes es caracteritzen per haver escollit l’opció de l’autoedició i autodistribució. Aquest nou fenomen potser defineix dins l’escena de la producció underground, l’adaptació dins el nou paradigma en la que la indústria musical s’ha vist immersa després que internet hagi entrat a totes les cases. És el que permet que l’artista posi en mans del públic un material susceptible d’infraccions sobre el dret de propietat individual, però que ofert de forma gratuïta al públic no incorre en cap delicte, i en canvi creix en viralitat i distribució (no cal dir que el benefici no el fan amb la venda de discos, oi? Tampoc cal que expliquem per què). No és pirateria, no patiu. És la música del segle XXI, i l’art del sampling. A$AP (que ha aconseguit contractes milionaris), l’èxit creixent del nou rei de l’R’n’B underground, The Weeknd i Clams Casino són alguns dels artistes que enguany han fet ús d’aquesta tècnica per editar un dels més brillants exercicis musicals del 2011. En el cas d’aquest músic de Nova Jersey, “Instrumentals” és un mixtape que ha fet créixer el talent d’aquest fisioterapeuta de professió i productor de beats per artistes com Lil B o Soulja Boy. Aquest mixtape està fet de peces que mai van ser escollides pels artistes mencionats anteriorment i altres samplejos. El disc, en conjunt és una autèntica peça de culte recomanable per aficionats a l’ambient i a les textures lo-fi amb certa devoció cap a ambients distorsionats, melancolies estranyes i passió pel futurisme. Actualment, el segell Type l’ha reeditat en una edició de doble LP. El trobareu a discogs. [soundcloud]

4. Gil Scott-Heron and Jamie xx "We're New Here" (XL / Young Turks)

Gil Scott-Heron va morir la mateixa nit que Jamie xx estava presentant “We’re New Here” al Primavera Sound. Recordo arribar a casa i rebre un missatge al mòbil: “Ha mort Gil Scott-Heron”. Era molt estrany anar-se’n a dormir amb aquella notícia. Evidentment, la sensació no arriba al nivell de pèrdua d’un familiar o un amic, però les morts sempre copsen, i quan t'assabentes d’una, aquell dia el sol brilla d’una altra manera. Potser la brillantor de l’astre rei es posa de dol, i els raigs de quarts de deu del matí semblen equalitzats amb la intensitat justa per retre homenatge a una mort. Gil Scott-Heron ha estat un dels poetes més importants de la músic moderna, però la sida malauradament se’l va endur a l’edat de 62 anys. Va marxar, i ho va fer per la més gran de les portes d’accés al cel. Concebem "We’re New Here" com un homenatge a aquest vell poeta, que l’any anterior tot just acabava d’editar el seu últim treball ("I’m New Here"), el que precisament Jamie xx va reinventar en un exercici impecable de música moderna en aquest darrer àlbum. La veu és la de Gil Scott-Heron, Jamie XX tan sols treballa les bases, i actualitza un disc que ja era modern quant a patrons de producció i concepció artística. Jamie xx gira la truita i l’embaluma amb un aire místic i destresa impressionant. "We’re New Here" sona tan diferent que és com si el disc mutés de repent, s’obvien algunes cançons (el disc no és idèntic al del poeta americà), però en canvi s’hi afegeixen alguns interludis que uneixen conceptualment la línia artística d’aquest disc que passa del primer a l’últim tall com si res. [spotify]

5. The Caretaker "An Empty Bliss Beyond this World" (History Always Favours the Winners)

L’altre dia vaig aprendre que "crepitar" és la paraula que descriu l’efecte sonor que produeix l’agulla d’un tocadiscos amb un disc de vinil brut de pols. És un soroll molt característic per aquells que tenim devoció pels discos i un reproductor més aviat mediocre. Si cerquem "crepitar" al diccionari, descobrim que és sinònim d'espetegar. Les petites partícules de pols tenen un so particular, i només un brètol s’atreviria a dir que la traducció sonora de l’agulla en contacte amb el disc en una particular textura de so envellit és molest a l’oïda. Aquest so tant característic impregna de personalitat un disc, tal com un vi ho fa havent envellit en barrica, assolint tanins foscos, gustos accentuats i, evidentment, el pòsit que queda al decantador quan oxigenem el Gran Reserva. Les crepitacions són, doncs, un element fonamental en l’últim disc de The Caretaker, "An Empty Bliss Beyong this World" que ens ha acompanyat llargues estones durant aquestes últimes setmanes del 2011. El vam descobrir tard, i aquesta ha estat la carta de presentació del músic que hi ha darrera. Jim Kirby és un productor anglès molt vinculat a l’ambient sorollós i referències d’electrònica d’avantguarda força inaccessibles per persones poc familiaritzades amb el gènere. La seva tasca amb The Caretaker, però, rau en obrir-se a produccions més accessibles, fins al punt de gairebé fregar la bellesa i la perfecció, tal com ho fa en aquest àlbum composat a base de samplejos d’antics discos de pissarra. El resultat és una mena d’ambient-lounge per una pel·lícula dadaista. L’àlbum, a més, conté un missatge que l’eleva a la dimensió que tanca el cercle: la conceptualització mitjançant la qual ha estat composat. Kirby l’ha produït perseguint una obsessió, la que els malalts d’Alzheimer són capaços de recordar determinades melodies i vincular-les en un moment concret de la seva vida. Així doncs ens trobem en el que probablement és una de les joies d’aquesta llista. Dediqueu-li un moment conscients que és una oda a la memòria. [soundcloud]

6. Rustie "Glass Swords" (Warp)

Compondre música dance hiperactiva amb l’objectiu descarat d'aconseguir nous conversos al mainstream en un moment on la introspecció intimista és exaltada i el silenci és l’instrument preferit per tothom sembla la recepta perfecta per cridar l’atenció de tothom. Queda clar després d’escoltar “Glass Swords” per què Rustie ha triat allunyar-se dels estàndars instrumentals que havíem començat a associar al dubstep i posar-se a fardar de totes les armes que componen el seu arsenal. Aquest suculent menú de música de club contemporània no està dissenyada per trencar cap barrera sinó per servir breus i intensos moments d’eufòria descontrolada provocada per una qualitat gairebé metàl·lica. Una expressió tan purament visceral en el pop és quelcom rar aquests dies i, malgrat no acabi de ser tot un gran repte, aquests més de quaranta minuts de sobrecàrrega auditiva és gairebé, a la seva manera, una mena de ritual iniciàtic. [spotify]

7. Shabazz Palaces "Black Up" (Sub Pop)

Hi ha molts moments que podrien definir “Black Up”, el primer LP de Shabazz Palaces després dels dos EPs del 2010, però si n’hi ha un que resumeix el que fa que aquest disc sobresurti de la resta d’àlbums de hip hop d’enguany seria la introducció d'“Are You Can You Were You (Felt)”, quan el piano va deixant caure petites gotes. Aquest simplíssima progressió d’acords que es treu de la màniga l’ex-Digable Planets Ishmael “Butterfly” Butler deriva sense esforç cap a una psicodèlica estrofa que al seu torn, d’una forma molt il·lustrativa, qüestiona els límits del llenguatge a l’hora de comunicar idees i reforça la teoria que els artistes no han de tenir por d’examinar la profunditat lírica d'un gènere com el hip hop. En optar per anar més enllà dels simples plaers estètics dels jocs de paraula enginyosos, Shabazz Palaces a “Black Up” invoquen un esperit infantil del descobriment on cada tema sembla brotar en diferents direccions i créixer orgànicament. Això d’apartar-se de la linealitat i ortodòxia del gènere podria veure’s com quelcom descarat per alguns puristes del hip hop, però és precisament la sorpresa causada per incomptables digressions del disc el que farà que romangui com a disc al qual recórrer en els pròxims anys. [spotify]

8. SBTRKT "SBTRKT" (Young Turks)

És, entre d’altres, amb el disc de debut d’Aaron Jerome, l’home rere la màscara de SBTRKT, que el terme “post-dubstep” s’ha encunyat per englobar un ‘gènere’ emergent que ja no respon a la concepció clàssica o generalitzada del dubstep. Si bé l’any passat aquest últim va semblar consolidar-se a les esferes dels clubs nocturns, enguany la presència d’artistes que segueixen la tònica del llorejat “Crooks and Lovers” de Mount Kimbie, com James Blake, Floating Points, Martyn o Pariah, ha impulsat una redefinició dels paràmetres que composen les seves produccions fins al punt de desintegrar una categorització ferma sobre els ingredients que les composen. La inclusió d’elements de la música d’ambient, l’R&B de la dècada passada i el funky britànic, la variació del tempo o la llibertat d’interacció amb altres gèneres semblen haver-se convertit en els únics estàndards identificables en aquestes noves produccions. A “SBTRKT”, Jerome no canta i cedeix la vocal a altres artistes com Sampha, Yukimi Nagano –de Little Dragon- o el britànic Jessie Ware, i s’abandona en la recopilació i homenatge a una varietat d’escenes i estils que engloben amb encert l’escena house de Chicago i l’early garage, nidificant el seu so en un terreny encara verge adobat de minimalisme i pop complex. “SBTRKT” és un disc marcat per una inconsistència que juga clarament al seu favor, tot convertint-se en la seva marca diferenciant: mentre que la seva base dubstep i el diàleg amb el pop l’acosten a la calidesa de les pistes, com la climàtica “Hold On”, “Sanctuary” o “Right Thing to Do”, l’evident introspecció que exigeixen temes “Trials of the Past”, “Something Goes Right” o “Never Never” permeten una personalització subtil, més humana i propera, i menys mecànica que sacseja –però paradoxalment també equilibra- la cohesió de l’àlbum. Cançons com “Ready To Set Loop” o “Go Bang” proven, així mateix, la magnífica habilitat de Jerome per la producció, tot regulant els clímaxs -que es succeeixen aquí de manera continuada- i el sospesament de l’energia de l’àlbum, que ascendeix i minva amb una lògica estranya però efectiva. El conjunt final de “SBTRKT” és d’una qualitat extraordinària, en part també perquè ja permet el sing along i l’eufòria de club com l’escolta solitària i reposada, i suggereix una possible combinació dels dos tot evidenciant un treball, un plantejament i una cohesió interna molt més ferma del que sembla. Mainstream ben fet, vaja. [spotify]

9. Zomby "Dedication" (4AD)

M’agrada el concepte Head Music. És un adjectiu molt adient per la música de Zomby, que et trasllada als racons més inhòspits del teu cervell. És música per escoltar amb auriculars, en soledat. A casa o al cotxe, en un lloc on la gruixudesa dels baixos, els ritmes narcòtics i les melodies són el que et fan circular entorn a cercles concèntrics, loops infinits. Els que seguien a Zomby fins ara saben que "Dedication" és un abans i un després a la seva carrera discogràfica. El que ha editat amb 4AD no és pas el mateix que les seves referències prèvies amb Hyperdub, molt més agressives i gamberres, d’un so que recuperava l’essència rave i que en directe executava amb màxima pulcritud i de la qual, a "Dedication" tant sols s’hi intueixen alguns detalls. El fet més destacat per captar l’atenció dels més vinculats a l’escena pop, agrairan saber que Noah Lennox (Panda Bear) col·labora al disc, en la cançó “Things Fall Apart”. Els que busquin música de ball en la última referència de Zomby més val que ni tant sols intentin aproximar-s’hi. “Dedication” és un disc més complex. Fàcil però complex, concebut per escoltar més que per fer ballar, malgrat tot compta amb un potencial força ampli, i pot seduir la mentalitat d’un públic molt transversal (alerta doncs si teniu passió pel gènere de l’electrònica). Zomby és un paio complicat però quan es posa a produir acosta posicions ben fàcilment amb nosaltres. [spotify]

10. The Field "Looping State of Mind" (Kompakt)

El concepte rere “Looping State of Mind” és d’una simplicitat astoradora. En aquest exercici d’experimentació, el loop és el leit motiv, i en les set cançons que conté l’àlbum, es converteix en l’eix d’òrbita principal. Però no ens equivoquem: la complexitat que embolcalla l’àlbum, d’una matisació exquisida, és tanmateix inqüestionable. Tot i la seva escassa variació, “Looping State of Mind” es basa en l’adició en comptes de la sostracció. En The Field, la repetició s’ha convertit en un element essencial, gairebé fins al punt de convertir-se en la seva forma d’expressió fonamental, que, plasmada al seu treball, suggereix una continuïtat desenfrenada. Tanmateix, el loop i els samples arpegiats es comprometen amb la progressió del so, i, per tant, permeten –malgrat no de manera evident, o gratuïta- la identificació d’aquests canvis en una paleta acústica aparentment lineal. “Looping State of Mind” indueix, no obstant, a una abstracció que no resta clara: tot i parlar d’un estat mental, no aclareix la naturalesa d’aquest estat. Mentre activament recula cap a l’onirisme del seu debut, “From Here We Go Sublime” (recordem aquella colossal “Over The Ice” seguida de “Paw In My Face”, que podrien encaixar perfectament en aquest darrer treball), la inquietud melòdica i el desassossec de “Looping State of Mind” suggereixen una evolució cap endavant, tot abandonant el dramatisme en favor de la subtilesa, i generant una estranya satisfacció mitjançant la repetició dels mateixos elements (brunzits distants, sintetitzadors atracallants i la melodia de baix). Així, de la solejada “Arpeggiated Love” i el caliu dormitiu de “Burned Out”, The Field bressola el so cap a l’ensonyació i nuesa de “Then It’s White”, tot rematant la feina amb la seducció de “Sweet Slow Baby”. Sigui quin sigui l’estat mental que repeteix, en aquest cas només una cosa és clara: la inversemblant infravaloració/ignorància general d’aquest àlbum és inversament proporcional a la seva grandesa, amb el valor afegit d’un directe espectacular que no fa més que corroborar una immensa qualitat global. Per molts anys més, Axel Willner, per favor. [preview]

11. The Weeknd "House of Balloons" (autoed.) [soundcloud]
12. James Blake "James Blake" (A&M / ATLAS / Polydor) [spotify]
13. Four Tet "Fabriclive, Vol. 59" (Fabric) [promo]
14. Tim Hecker "Ravedeath, 1972" (Kranky) [spotify]

15. Apparat Band "The Devil's Walk" (Mute) [spotify]
16. Egyptrixx "Bible Eyes" (Night Slugs) [spotify]
17. Balam Acab "Wander / Wonder" (Tri Angle) [preview]
18. Hype Williams "One Nation" (Hippos in Tanks) [spotify]

19. Kode9 & the Spaceape "Black Sun" (Hyperdub) [spotify]
20. A$AP Rocky "LiveLoveA$AP" (RCA) [soundcloud]
21. Isolée "Well Spent Youth" (Pampa) [spotify]
22. Prurient "Bermuda Drain" (Hydra Head Records) [spotify]

23. Walls "Coracle" (Kompakt) [soundcloud]
24. Com Truise "Galactic Melt" (Ghostly International) [spotify]
25. Trentemøller "Remixed/Reworked" (In My Room) [spotify]
26. Ford & Lopatin "Channel Pressure" (Software) [spotify]

27. Martyn "Ghost People" (Brainfeeder) [spotify]
28. Biosphere "N-Plants" (Touch) [spotify]
29. Alva Noto + Ryuichi Sakamoto "summvs" (Raster-Noton) [spotify]
30. Pinch & Shackleton "Pinch & Schakleton" (Honest Jon’s) [preview]

Escrit per
#


235 Comentaris:
Nilam ha dit...
Hola,Soy estudiante de msoirdiepo, y estoy realizando una investigacif3n sobre como afecta la musica a la conducta. Estoy tratando de descubrir que9 musica es la me1s adecuada para cada lugar (oficina, restaurantes, hoteles etc). Quereda preguntaros en que9 os basais para poner esta musica en cada lugar.un saludo y gracias
13.04.2012, 14:29:55
wow gold ha dit...
THREE DIMENSIONAL ink jet printers usually are relatively cool. They""re furthermore among the worst tips ever before. <a href="http://www.cheapwowgold.nl" title="wow gold">wow gold</a>
19.05.2013, 01:45:16
Authentic Antti Niemi Jersey ha dit...
Using havin a lot articles along with content articles ever come across just about any problems associated with plagorism or maybe terme conseillé infringement? Our website has a lot connected with exclusive information I've possibly created personally or even outsourced however it looks like a lot of it can be popping upward all over the internet not having my consent. Do you know any kind of methods to help lessen content coming from becoming ripped off? I'd truly enjoy it. [url=http://www.nhlblackhawksjerseys.com/chicago-blackhawks-jerseys/antti-niemi-jersey]Authentic Antti Niemi Jersey[/url]
11.06.2013, 23:19:12
diablo 3 gold buy ha dit...
Hello! I became merely wanting to know how that functions for your older children. I will find it could well be great for basic, what in relation to Junior. High and also Graduating high school (I get one involving each) Will the girl deal with this with your girlfriend reserve (The Workbox Publication? ) Excellent smaller residence, four young children and another on the way and that i can't visualize taking on a whole lot area! [url=http://www.diablo3gold.dk]diablo 3 gold buy[/url]
13.06.2013, 16:08:21
canada goose outlet ha dit...
North america Goose Jakke meget arbejde my spouse and i morgen, eller Canada Goose Jakke af opgaven er helt sikkert fyldt med grimme, venstre below Introduktion sukkede lidt lykketrf. Du er ikke en drklokke ledsager hvad Kom en North america Goose Jakke velkendt stemme, venstre sub-ord lftede hovedet, ah, List II. Professionel smil efterlod sub-ord Nueliao Nue location, Wang Sichen rrer ugenert satte sig stephanie, s hans ben ogs sprang op, venstre sub-ord placed svedtendens sort linje. Virkelig ikke nsker during minde hende storesster du Goose Jakke er gammel ifrt en nederdel. Nr en drklokke af mndene er svrt during engagere sig my spouse and i det Umiddelbart Wangsi Chen Da Lala blive spurgt. [url=http://www.canadagooseestore.com/]canada goose outlet[/url]
24.07.2013, 08:55:50
www.canadagooseestore.com ha dit...
In any case, Canada Goose jackets are perfect clothes for you. These jackets are manufactured with the usage of the advanced and innovative technologies which will help you feel warm and look stylish. If you wish to stay charming even during cold winter months, Canada Goose jackets will be the best choice. These jackets will protect you from snow, wind and other unpredicted weather conditions. [url=http://www.canadagooseestore.com/]www.canadagooseestore.com[/url]
25.07.2013, 08:06:44
soccer jerseys wholesale china ha dit...
In five coaches, is also the ball umpire's officer in the middle, Chen Jian acquaints with very much of face-at the beginning at the match area of Peking is the English square coach that he eliminates down.Afterwards in the match area of Wuhan and grow sand match area, he saw this person two again. Chen Jian to now didn't also remember this person's name, anyway knew the nothing important is used, it is oneself to pass to investigate what to depend ground real strenght, rather than climb friendship with ball umpire officer.
[url=http://www.cdta.org/nfl-jerseys.html]soccer jerseys wholesale china[/url]
13.09.2013, 20:45:49
nfl jerseys from china ha dit...
The apology voice that outside still rings out a lady's ground that is knocked down to exclaim a voice, far goes with Parker of Si in the door.
[url=http://www.cdta.org/nfl-jerseys.html]nfl jerseys from china[/url]
17.09.2013, 10:48:25
cheap wholesale nike houston texans jerseys ha dit...
But the reporter of Germany insists on to make the promise of Man Sa said the result that he predicts.The promise of Man Sa is helpless to have to way:If don't make me speak a result, that I think that Ma Luo Ka will win, because we have stronger desire.
[url=http://www.cdta.org/nfl-jerseys.html]cheap wholesale nike houston texans jerseys[/url]
18.09.2013, 21:58:20
moncler uk ha dit...
Watch a Siamese Cat? (They automatically run after and harm puppies a good Siamese kitten will probably buzz whiz rustle fizz fizzle wheeze whistle snuffle in addition to spit and practice an entire sizing doggy.... ) in nAnd a component of us desires Mitt Romney to ask Harry Reid concerning THE income taxes in addition to cash flow....
[url=http://www.eventdotorg.co.uk/events/moncleruk/]moncler uk[/url]
06.01.2014, 20:48:31

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun