Un dia després de la ressaca i safareig generalitzat (via xarxes socials i blocs) que sempre suposa una cerimònia de lliurament de premis com la que representa els Emmy (el reconeixement a les diverses produccions de la televisió dels United States), a A Viva Veu ens disposem a analitzar/valorar/criticar breument tot allò que ha tingut a veure amb aquesta meravellosa martingala anual. L’edició 2010 dels premis Emmy ha vist vèncer la sèrie "Mad Men" i l’actor Bryan Cranston per tercera vegada consecutiva, però s’ha caracteritzat per premiar la novetat, així com intèrprets que encara no havien estat mai premiats i/o nominats en cerimònies anteriors. Així, “Mad Men” compleix la tradició. "Modern family" triomfa. "Breaking bad" en surt pletòrica. "Glee" resisteix. "Dexter" esgarrapa. "The Pacific" anota. I els intèrprets, en general, sorprenen. Valorem, doncs, els resultats finals d’una gala emesa per la NBC i conduïda per Jimmy Fallon (que, amb el seu Late Show, és la nova estrella del canal), en els apartats de comèdia, drama, TVmovies i minisèries, programes de varietat i altres premis i reflexions. Tanmateix, en aquest enllaç podeu veure el llistat complet de premiats. Yo, it’s the Emmys, bitches!
Comedy
En una categoria on, a priori, semblava que la distreta (però limitada) comèdia musical “Glee” havia d’arrasar amb tot, hi va acabar imperant la justícia poètica i s’hi va imposar una de les noves i més recomanables comèdies d’aquesta temporada, la divertida “Modern family”. La sèrie, comèdia familiar a mode de mockumentary que se’n riu de les clàssiques comèdies familiars, es va acabar emportant els premis a la millor sèrie còmica, millor actor secundari en aquest apartat (un pletòric Eric Stonestreet) i millor guió per al capítol pilot, escrit pels creadors de la sèrie, Steven Levitan i Christopher Lloyd. En la categoria reina, “Modern family” competia amb la ja anomenada “Glee”, a més de "The office", "Curb your enthusiasm", "Nurse Jackie" i la guanyadora de les anteriors tres edicions, "30 Rock". Tot i que considero que “Modern family” és inferior a sèries tan esplèndides com “30 Rock” o “The office”, és elogiable la voluntat de premiar una sèrie que té la capacitat de reunir tot tipus de públic davant la pantalla, donant-li una nova, divertida i genuïna visió als embolics familiars. En aquest cas, a través de tres tipus de famílies: la família tradicional (de pare enrotllat) amb tres fills; la parella gai que adopta una nena; i el patriarca adinerat que es casa en segones núpcies amb una explosiva i jove colombiana que ja té un fill fruit d’una relació anterior. Destacar també la ja veterana (i mai premiada) “Curb your enthusiasm” i la també recomanable dramedy “Nurse Jackie”. Clama al cel, però, l’absència absolutament injustificada en tota la categoria de la que, segons un humil servidor, és la millor i més gloriosa sèrie d’aquesta temporada, "Community". Ni una trista nominació. Patètic.
En l’apartat interpretatiu, Jim Parsons ("The big bang theory") dóna una de les sorpreses de la nit en ésser coronat com a millor actor còmic. Una elecció totalment elogiada que servidor no pot comentar ja que (encara) no és seguidor de la sèrie. Sap greu, però, veure com l’extraordinari Steve Carell (“The office”) perd per sisena vegada consecutiva. És NECESSARI que aquest home tingui un Emmy! El proper any serà la seva última oportunitat. Pel que fa al millor actor secundari en comèdia, el ja comentat Eric Stonestreet surt en representació de “Modern family”. Pel que fa a les interpretacions femenines, la ex-Carmela Soprano Edie Falco (“Nurse Jackie”) s’emporta l’Emmy a la millor actriu còmica (tot i el seu I’m not funny! que va pronunciar en el discurs), vencent així a la Toni Collette de "United States of Tara", la Tina Fey de “30 Rock” o l’Amy Poehler de “Parks and Recreation”. Una categoria, si més no, força renyida. Jane Lynch, per la seva part, es va endur el premi (cantadíssim) com a millor actriu secundària en comèdia per la seva participació a “Glee”, sèrie que també es va endur el premi a millor direcció pel capítol pilot de Ryan Murphy.
Drama
En l’apartat dramàtic, la fabulosa “Mad Men” (creada per Matthew Weiner) triomfa per tercer any consecutiu en la categoria de millor sèrie dramàtica i millor guió (pel capítol Shut the door. Have a seat). S’imposa a “Dexter”, “True blood”, “The good wife”, “Lost” i a la que semblava que havia de ser la nova vencedora de la nit, aquesta obra mestra anomenada “Breaking bad”. Tot i no fer-se amb l’estatueta de millor sèrie dramàtica, “Breaking bad” (creada per Vince Gilligan) sí que va aconseguir un extraordinari duet amb els premis a millor actor i millor actor secundari. Premi protagonista per un Bryan Cranston absolutament pletòric en el que ja és el seu (merescudíssim) tercer guardó consecutiu, gràcies a la seva esplèndida caracterització de Walter White. Premi també per Aaron Paul (aka Jesse Pinkman yo, bitch!) que, a la mateixa sèrie, fa un dels papers més espectaculars que servidor ha vist mai en una producció televisiva. Memorable és el seu Jesse Pinkman i formidable és que, per fi, se’l premiï per la seva tasca. Les sorpreses més grans de la nit van venir, però, de la mà de les actrius. En una categoria d’actriu principal on tothom donava per segur que Julianna Margulies (“The good wife”) recolliria el premi, finalment fou la Kyra Sedgwick de “The closer” la que finalment es va fer amb l’estatueta en el seu quart intent. Tanmateix, l’apartat de millor actriu secundària de drama sí que va veure com una de les intèrprets de “The good wife” pujava a recollir el guardó. Archie Panjabi, doncs, guanyava a les actrius de “Mad Men” o a la seva pròpia companya de cast, Christine Baranski.
Pel que fa a altres premis, “Dexter” va donar una altra de les sorpreses de la nit tot guanyant l’Emmy a la millor direcció (Steve Shill) per l’espectacular i radical capítol final de la seva quarta temporada. Un premi que li treu com pot el sabor agredolç al seu protagonista, Michael C. Hall (que encara no ha estat mai premiat) i que s’afegeix al que John Lithgow (el magistral Trinity Killer d’aquesta temporada) es va emportar la setmana passada com a millor actor convidat en una sèrie dramàtica. Entre les absències, en aquest apartat, hi destaca la producció de David Simon, “Treme”. Destacar tanmateix que “Lost”, amb la seva última temporada, va acabar marxant cap a casa amb un zero ben rodó al seu marcador. Les males llengües diuen que la sèrie realment es va emportar tots els premis en una dimensió paral·lela. No ho tenim del tot clar.
Minisèries, TVmovies, programes de varietat i realities.
Pel que fa a la resta de premis, la producció de Tom Hanks i Steven Spielberg per l’HBO, “The Pacific”, es va emportar el premi a la millor minisèrie, heretant així el llegat que fa uns anys li va deixar la seva germana gran, la recordada “Band of brothers”. A més d’aquesta menció, però, també es va endur altres premis en la cerimònia de la setmana anterior, dedicada als premis més tècnics. En l’apartat dedicat als telefilms, “Temple Grandin” i “You don’t know Jack” acaparen la nit. La primera s’emporta els premis a millor pel·lícula de televisió, actriu (Claire Danes), actor secundari (David Strathairn), actriu secundària (Julia Ormond) i direcció (Mick Jackson). La segona, per la seva banda, s’emporta els de millor actor (Al Pacino) i millor guió (Adam Mazer). En l’apartat de programes de varietat i realitys cal destacar, un cop més, el triomf per setè any consecutiu d’un dels millors programes de la història de la televisió mundial, el “The Daily Show with Jon Stewart”. Un premi totalment merescut, tot i haver eclipsat el moment més morbós de la nit, la possibilitat d’haver vist al genial Conan O’Brien recollir el premi pel seu defenestrat programa de l’NBC. En l’apartat de realitys de competició, “The amazing race” trenca la seva hegemonia i “Top Chef” (en el seu quart intent) s’acaba emportant l’Emmy a casa.
La cerimònia
La gala, de tres hores de durada i amb infinitat d’anuncis entremig, fou presentada amb certa solvència per Jimmy Fallon, que va obrir el xou amb un genial número musical acompanyat pels actors de “Glee”, a més de Tina Fey (“30 Rock”), Betty White (“Hot in Cleveland”), John Hamm (“Mad Men”), Joel McHale (“Community”) o Jorge García (“Lost”). Entre els discursos més destacats de la nit, cal mencionar l’emoció d’Eric Stonestreet, l’excitació de Jim Parsons, la sorpresa d’Edie Falco o la gratitud mútua dels actors de “Breaking bad”. Entre els presentadors, Ricky Gervais va tornar a tocar la pera de manera magistral, repartint cerveses entre els assistents i mencionant, un cop més, a Mel Gibson. En aquest cas, comparant les seves desgràcies amb les del poble jueu. Durant la gala, a més, vam poder veure un gag de “Modern family”, la presència de George Clooney a l’escenari (premiat per les seves tasques humanitàries), el clàssic In memoriam o l’homenatge musical de Jimmy Fallon a tres de les sèries que, enguany, han acabat per sempre més: “Lost”, “24” i “Law & Order”. Una gala doncs, que tot i la pesadesa habitual, va fer justícia amb la majoria de premiats. “Modern family” és la nova comèdia de referència. “Mad Men” continua imbatible. “Breaking bad” veu recompensats alguns dels seus esforços. I la comèdia viu anys d’esplendor. That’s the best entertainment of the world, bitches! Llarga vida a les sèries i produccions televisives nord-americanes!
Comedy
En una categoria on, a priori, semblava que la distreta (però limitada) comèdia musical “Glee” havia d’arrasar amb tot, hi va acabar imperant la justícia poètica i s’hi va imposar una de les noves i més recomanables comèdies d’aquesta temporada, la divertida “Modern family”. La sèrie, comèdia familiar a mode de mockumentary que se’n riu de les clàssiques comèdies familiars, es va acabar emportant els premis a la millor sèrie còmica, millor actor secundari en aquest apartat (un pletòric Eric Stonestreet) i millor guió per al capítol pilot, escrit pels creadors de la sèrie, Steven Levitan i Christopher Lloyd. En la categoria reina, “Modern family” competia amb la ja anomenada “Glee”, a més de "The office", "Curb your enthusiasm", "Nurse Jackie" i la guanyadora de les anteriors tres edicions, "30 Rock". Tot i que considero que “Modern family” és inferior a sèries tan esplèndides com “30 Rock” o “The office”, és elogiable la voluntat de premiar una sèrie que té la capacitat de reunir tot tipus de públic davant la pantalla, donant-li una nova, divertida i genuïna visió als embolics familiars. En aquest cas, a través de tres tipus de famílies: la família tradicional (de pare enrotllat) amb tres fills; la parella gai que adopta una nena; i el patriarca adinerat que es casa en segones núpcies amb una explosiva i jove colombiana que ja té un fill fruit d’una relació anterior. Destacar també la ja veterana (i mai premiada) “Curb your enthusiasm” i la també recomanable dramedy “Nurse Jackie”. Clama al cel, però, l’absència absolutament injustificada en tota la categoria de la que, segons un humil servidor, és la millor i més gloriosa sèrie d’aquesta temporada, "Community". Ni una trista nominació. Patètic.
En l’apartat interpretatiu, Jim Parsons ("The big bang theory") dóna una de les sorpreses de la nit en ésser coronat com a millor actor còmic. Una elecció totalment elogiada que servidor no pot comentar ja que (encara) no és seguidor de la sèrie. Sap greu, però, veure com l’extraordinari Steve Carell (“The office”) perd per sisena vegada consecutiva. És NECESSARI que aquest home tingui un Emmy! El proper any serà la seva última oportunitat. Pel que fa al millor actor secundari en comèdia, el ja comentat Eric Stonestreet surt en representació de “Modern family”. Pel que fa a les interpretacions femenines, la ex-Carmela Soprano Edie Falco (“Nurse Jackie”) s’emporta l’Emmy a la millor actriu còmica (tot i el seu I’m not funny! que va pronunciar en el discurs), vencent així a la Toni Collette de "United States of Tara", la Tina Fey de “30 Rock” o l’Amy Poehler de “Parks and Recreation”. Una categoria, si més no, força renyida. Jane Lynch, per la seva part, es va endur el premi (cantadíssim) com a millor actriu secundària en comèdia per la seva participació a “Glee”, sèrie que també es va endur el premi a millor direcció pel capítol pilot de Ryan Murphy.
Drama
En l’apartat dramàtic, la fabulosa “Mad Men” (creada per Matthew Weiner) triomfa per tercer any consecutiu en la categoria de millor sèrie dramàtica i millor guió (pel capítol Shut the door. Have a seat). S’imposa a “Dexter”, “True blood”, “The good wife”, “Lost” i a la que semblava que havia de ser la nova vencedora de la nit, aquesta obra mestra anomenada “Breaking bad”. Tot i no fer-se amb l’estatueta de millor sèrie dramàtica, “Breaking bad” (creada per Vince Gilligan) sí que va aconseguir un extraordinari duet amb els premis a millor actor i millor actor secundari. Premi protagonista per un Bryan Cranston absolutament pletòric en el que ja és el seu (merescudíssim) tercer guardó consecutiu, gràcies a la seva esplèndida caracterització de Walter White. Premi també per Aaron Paul (aka Jesse Pinkman yo, bitch!) que, a la mateixa sèrie, fa un dels papers més espectaculars que servidor ha vist mai en una producció televisiva. Memorable és el seu Jesse Pinkman i formidable és que, per fi, se’l premiï per la seva tasca. Les sorpreses més grans de la nit van venir, però, de la mà de les actrius. En una categoria d’actriu principal on tothom donava per segur que Julianna Margulies (“The good wife”) recolliria el premi, finalment fou la Kyra Sedgwick de “The closer” la que finalment es va fer amb l’estatueta en el seu quart intent. Tanmateix, l’apartat de millor actriu secundària de drama sí que va veure com una de les intèrprets de “The good wife” pujava a recollir el guardó. Archie Panjabi, doncs, guanyava a les actrius de “Mad Men” o a la seva pròpia companya de cast, Christine Baranski.
Pel que fa a altres premis, “Dexter” va donar una altra de les sorpreses de la nit tot guanyant l’Emmy a la millor direcció (Steve Shill) per l’espectacular i radical capítol final de la seva quarta temporada. Un premi que li treu com pot el sabor agredolç al seu protagonista, Michael C. Hall (que encara no ha estat mai premiat) i que s’afegeix al que John Lithgow (el magistral Trinity Killer d’aquesta temporada) es va emportar la setmana passada com a millor actor convidat en una sèrie dramàtica. Entre les absències, en aquest apartat, hi destaca la producció de David Simon, “Treme”. Destacar tanmateix que “Lost”, amb la seva última temporada, va acabar marxant cap a casa amb un zero ben rodó al seu marcador. Les males llengües diuen que la sèrie realment es va emportar tots els premis en una dimensió paral·lela. No ho tenim del tot clar.
Minisèries, TVmovies, programes de varietat i realities.
Pel que fa a la resta de premis, la producció de Tom Hanks i Steven Spielberg per l’HBO, “The Pacific”, es va emportar el premi a la millor minisèrie, heretant així el llegat que fa uns anys li va deixar la seva germana gran, la recordada “Band of brothers”. A més d’aquesta menció, però, també es va endur altres premis en la cerimònia de la setmana anterior, dedicada als premis més tècnics. En l’apartat dedicat als telefilms, “Temple Grandin” i “You don’t know Jack” acaparen la nit. La primera s’emporta els premis a millor pel·lícula de televisió, actriu (Claire Danes), actor secundari (David Strathairn), actriu secundària (Julia Ormond) i direcció (Mick Jackson). La segona, per la seva banda, s’emporta els de millor actor (Al Pacino) i millor guió (Adam Mazer). En l’apartat de programes de varietat i realitys cal destacar, un cop més, el triomf per setè any consecutiu d’un dels millors programes de la història de la televisió mundial, el “The Daily Show with Jon Stewart”. Un premi totalment merescut, tot i haver eclipsat el moment més morbós de la nit, la possibilitat d’haver vist al genial Conan O’Brien recollir el premi pel seu defenestrat programa de l’NBC. En l’apartat de realitys de competició, “The amazing race” trenca la seva hegemonia i “Top Chef” (en el seu quart intent) s’acaba emportant l’Emmy a casa.
La cerimònia
La gala, de tres hores de durada i amb infinitat d’anuncis entremig, fou presentada amb certa solvència per Jimmy Fallon, que va obrir el xou amb un genial número musical acompanyat pels actors de “Glee”, a més de Tina Fey (“30 Rock”), Betty White (“Hot in Cleveland”), John Hamm (“Mad Men”), Joel McHale (“Community”) o Jorge García (“Lost”). Entre els discursos més destacats de la nit, cal mencionar l’emoció d’Eric Stonestreet, l’excitació de Jim Parsons, la sorpresa d’Edie Falco o la gratitud mútua dels actors de “Breaking bad”. Entre els presentadors, Ricky Gervais va tornar a tocar la pera de manera magistral, repartint cerveses entre els assistents i mencionant, un cop més, a Mel Gibson. En aquest cas, comparant les seves desgràcies amb les del poble jueu. Durant la gala, a més, vam poder veure un gag de “Modern family”, la presència de George Clooney a l’escenari (premiat per les seves tasques humanitàries), el clàssic In memoriam o l’homenatge musical de Jimmy Fallon a tres de les sèries que, enguany, han acabat per sempre més: “Lost”, “24” i “Law & Order”. Una gala doncs, que tot i la pesadesa habitual, va fer justícia amb la majoria de premiats. “Modern family” és la nova comèdia de referència. “Mad Men” continua imbatible. “Breaking bad” veu recompensats alguns dels seus esforços. I la comèdia viu anys d’esplendor. That’s the best entertainment of the world, bitches! Llarga vida a les sèries i produccions televisives nord-americanes!
0 comentaris:
Publica un comentari