Aquest concert té història abans de fer-se. El dia que tancàvem la programació fins l'abril, vam acordar que si Pepo Márquez no ens confirmava la data que li havíem ofert, no l'inclouríem al Cicle A Viva Veu, i a última hora vam rebre el correu. El madrileny ens deia que estava encantat de fer-ho, que la proposta l'havia entusiasmat i que no volia passar l'oportunitat. No cal dir que vam baixar a fer gintònics per celebrar-ho. Després va arribar el dia d'anunciar la temporada, on vam passar per alt el seu nom artístic, The Secret Society. Diligent Pepo Márquez, va escriure'ns immediatament per dir-nos que parléssim d'ell amb el nom en anglès i no amb el seu nom de pila, cosa que ens va fer corregir i reenviar a cent per hora la nota de premsa a la nostra interminable base de dades plena de correus que ja no funcionen. Aquell dia és quan més gent que no sabem de què tenim a la nostra llista ens va demanar que, si us plau, els esborréssim del mailing. Ells s'ho perden, perquè com va dir el mateix Pepo aquell mateix dia, el d'avui serà el concert més bonic i més trist de tota la història de The Secret Society.
The Secret Society és un projecte individual del cantautor, de la mateixa escola que Himson, que també va tocar al Cicle fa uns mesos. Les influències de hardcore melòdic i emo dels 90 són les principals, cosa que l'han dut a ser equiparat amb tòtems de la música més depriment de la història del pop com Joy Division, Elliott Smith o Nirvana. Més enllà del vertigen que provoca escriure aquests noms a l'hora de parlar de Pepo Márquez, ens trobem davant de l'autor d'un dels discos més ben valorats l'any 2008, "I'm Becoming What I Hate the Most" (Acuarela), segon LP de l'artista després del primer "Sad Boys Dance When No One's Watching" (Acuarela, 2005). A part de la seva carrera en solitari, Pepo Márquez és també membre indispensable de Garzón / Grande-Marlaska, un conjunt amb nassos que després de l'amenaça del jutge de l'Audiència Nacional ara investigat pels companys de gremi i defensat per un dels pitjors polítics espanyols de la democràcia, va adoptar el nom de l'altre magistrat de moda de fa uns anys, Grande-Marlaska. I més enllà dels grups de nom de jutge, aquesta primavera ha de veure la llum la nova iniciativa, Buena Esperanza. Un noi inquiet.
Avui, però, serà The Secret Society, el Pepo tot solet, que agafarà un AVE aquesta tarda per ser al Fantástico a les 21:30h per encarregar-se de fer plorar al personal. L'únic temor que tenia el xicot era que coincidir amb el primer dels dos concerts que uns granadins que ara comencen faran avui i demà al Palau de la Música. És el vostre deure demostrar-li que els barcelonins som inquiets i tots aquells que no vagin al Palau serem al Fantástico. El bar obrirà una hora abans de l'actuació, a dos quarts de nou, l'entrada serà gratuïta i les cerveses, ben fresques. El cartell del concert d'avui és obra, per variar, de la Vanessa Millet, que no anirà a veure Los Planetas al Palau perquè li tenen vetada l'entrada després de les malifetes del seu oncle Fèlix, i que també és l'autora del cartell amb guix dibuixat a la paret negra del Fantástico Club.
L'actuació començarà a les 21:30h puntualment, i tots aquells que vingueu tard o que us trobeu l'aforament complet no podreu accedir-hi, no perquè els impuntuals no ens agradin, ans al contrari, sinó perquè trencaríem la màgia de la nit, i és quelcom que no vol cap de nosaltres. Com sempre també, l'equip de Festucada TV enregistrarà en vídeo l'actuació i l'Albert Eritja en farà les fotografies.
The Secret Society és un projecte individual del cantautor, de la mateixa escola que Himson, que també va tocar al Cicle fa uns mesos. Les influències de hardcore melòdic i emo dels 90 són les principals, cosa que l'han dut a ser equiparat amb tòtems de la música més depriment de la història del pop com Joy Division, Elliott Smith o Nirvana. Més enllà del vertigen que provoca escriure aquests noms a l'hora de parlar de Pepo Márquez, ens trobem davant de l'autor d'un dels discos més ben valorats l'any 2008, "I'm Becoming What I Hate the Most" (Acuarela), segon LP de l'artista després del primer "Sad Boys Dance When No One's Watching" (Acuarela, 2005). A part de la seva carrera en solitari, Pepo Márquez és també membre indispensable de Garzón / Grande-Marlaska, un conjunt amb nassos que després de l'amenaça del jutge de l'Audiència Nacional ara investigat pels companys de gremi i defensat per un dels pitjors polítics espanyols de la democràcia, va adoptar el nom de l'altre magistrat de moda de fa uns anys, Grande-Marlaska. I més enllà dels grups de nom de jutge, aquesta primavera ha de veure la llum la nova iniciativa, Buena Esperanza. Un noi inquiet.
Avui, però, serà The Secret Society, el Pepo tot solet, que agafarà un AVE aquesta tarda per ser al Fantástico a les 21:30h per encarregar-se de fer plorar al personal. L'únic temor que tenia el xicot era que coincidir amb el primer dels dos concerts que uns granadins que ara comencen faran avui i demà al Palau de la Música. És el vostre deure demostrar-li que els barcelonins som inquiets i tots aquells que no vagin al Palau serem al Fantástico. El bar obrirà una hora abans de l'actuació, a dos quarts de nou, l'entrada serà gratuïta i les cerveses, ben fresques. El cartell del concert d'avui és obra, per variar, de la Vanessa Millet, que no anirà a veure Los Planetas al Palau perquè li tenen vetada l'entrada després de les malifetes del seu oncle Fèlix, i que també és l'autora del cartell amb guix dibuixat a la paret negra del Fantástico Club.
L'actuació començarà a les 21:30h puntualment, i tots aquells que vingueu tard o que us trobeu l'aforament complet no podreu accedir-hi, no perquè els impuntuals no ens agradin, ans al contrari, sinó perquè trencaríem la màgia de la nit, i és quelcom que no vol cap de nosaltres. Com sempre també, l'equip de Festucada TV enregistrarà en vídeo l'actuació i l'Albert Eritja en farà les fotografies.
0 comentaris:
Publica un comentari