Thee Silver Mt. Zion Memorial Orchestra
"Kollaps Tradixionales"
Constellation, 2010
Thee Silver Mt. Zion Memorial Orchestra (o A Silver Mount Zion) es mouen en dues premisses, fer rock des del post-rock i la catàstrofe imminent, la catarsi col·lectiva i l'explosió dels sentits. Tot i que no s'assemblen ni amb els mitjans ni amb la fi, els canadencs tenen certs paral·lelismes amb una banda com Tortoise, que caçats dins del post-rock lluiten a cops de blues orquestrals, els uns, i de depurada tècnica i execució cerebral, els altres. "Kollaps Tradixionales" és el sisè disc dels quebequesos, una mena de col·lectiu errant, de formació i nom canviant que des de l'anterior "13 Blues for Thirteen Moons" (Constellation, 2008) han esborrat l'epígraf "Tra-La-La Band" de la signatura, però mantenint-se el tàcit acord oficiós de resumir el nom a A Silver Mount Zion i SMZ. El mont Sió, a Jerusalem, remet a l'experiència bíblica i tot i que res d'ascendència jueva hi ha al grup, l'èpica catastròfica hebrea és la mateixa del blues recargolat dels canadencs.
"Kollaps Tradixionales" culmina la gira de presentació del "13 Blues for Thirteen Moons", quan el grup havia modificat la seva formació i quedava reduïda a cinc membres, liderats pel cantant i guitarrista Efrim Menuck. Tot i que l'àlbum va ser escrit i gravat abans de la mort del company i amic Vic Chesnutt, amb qui havien enregistrat dos dels seus darrers discos, el trio de cançons format per "Kollapz Tradixional (Thee Olde Dirty Flag)", "Collapse Traditional (For Darling)" i "Kollaps Tradicional (Bury 3 Dynamos)" són la marxa fúnebre indicada. La naturalesa instrumental d'A Silver Mount Zion, com un record de malson, recrea amb traços de banda sonora fets tràgics amb concessions recollides a "For Darling", però sumament explosives a "Thee Olde Dirty Flag" i "Bury 3 Dynamos". Aquesta mena de trilogia és la columna vertebral del disc, alhora que el conjunt "Metal Bird", compost per "I Built Myself a Metal Bird" i "I Fed My Metal Bird the Wings of Others Metal Birds" i les llargues "There Is Light" i "'Piphany Rambler", dues cançons que recorren el camí invers als conjunts "Collapse Traditional" i "Metal Bird". Si en aquestes dues darreres, el grup trosseja les parts per presentar-les de forma independent, "There Is Light" i "'Piphany Rambler" agrupen les pròpies diferents parts en un únic títol.
Precisament "There Is Light" remet perfectament al seu títol, sent la cançó més lluminosa i esperançadora d'un disc que condueix a la introspecció i explosió interior dels sentits. El tema, que obre el disc, difereix tant de la foscor i l'obscuritat de castell tètric, que pot provocar una idea equivocada del disc. En aquest sentit, "There Is Light" juga el mateix paper que "Blindblindblind" a "13 Blues for Thirteen Moons", que conjugant els passatges més dolços es convertia en el moment més agradable del disc. Després de dues primeres parts més dures i forçudes, Menuck i companyia acaben repetint "there is light" com feien fa dos anys amb "some hearts are true". Aquesta vegada, però, l'in crescendo no és dur sinó que l'harmonia i la pacificitat es donen la mà amb els violins i els vents sonant. El final de la cançó, que bé podria ser-ho del disc si l'àlbum fos un altre, repeteix l'esquema de "Blindblindblind" fins al final, però aquesta vegada el sol brilla al pic del migdia i ho banya tot d'or.
No és tan agradable la continuació amb "I Built Myself a Metal Bird", música de tempesta i catàstrofe divina que culmina amb els crits d'Efrim Menuck desitjant "death to motherfuckers" una vegada i una altra. En un món perdudament malvat i mediocre, aquests crits es revelen com a cant dels rebels que caminen entre les cendres que han deixat l'apatia i la buidor, que acaben evolucionant en despotisme. "I Built Myself a Metal Bird", que comença com una cançó de punk-rock, deriva a "I Fed My Metal Bird the Wings of Others Metal Birds" amb bordons de corda fregada que empastifen la desolació absoluta. A aquestes alçades ja no queda res de l'esperança melòdica de "There Is Light".
"Kollaps Tradixionales" surt a la venda oficialment el 5 de febrer, publicat per la discogràfica que va veure néixer ja Godspeed You! Black Emperor, Constellation Records. El segell, també canadenc, ha gravat el seu nom amb lletres d'acer en convertir-se en un dels pocs que poden associar-se amb un so, i que, a més de Vic Chesnutt i d'A Silver Mount Zion, és la casa de Godspeed You! Black Emperor, Do Make Say Think o Lullabye Arkestra, entre d'altres noms importants del post-rock i les seves variants.
"Kollaps Tradixionales" culmina la gira de presentació del "13 Blues for Thirteen Moons", quan el grup havia modificat la seva formació i quedava reduïda a cinc membres, liderats pel cantant i guitarrista Efrim Menuck. Tot i que l'àlbum va ser escrit i gravat abans de la mort del company i amic Vic Chesnutt, amb qui havien enregistrat dos dels seus darrers discos, el trio de cançons format per "Kollapz Tradixional (Thee Olde Dirty Flag)", "Collapse Traditional (For Darling)" i "Kollaps Tradicional (Bury 3 Dynamos)" són la marxa fúnebre indicada. La naturalesa instrumental d'A Silver Mount Zion, com un record de malson, recrea amb traços de banda sonora fets tràgics amb concessions recollides a "For Darling", però sumament explosives a "Thee Olde Dirty Flag" i "Bury 3 Dynamos". Aquesta mena de trilogia és la columna vertebral del disc, alhora que el conjunt "Metal Bird", compost per "I Built Myself a Metal Bird" i "I Fed My Metal Bird the Wings of Others Metal Birds" i les llargues "There Is Light" i "'Piphany Rambler", dues cançons que recorren el camí invers als conjunts "Collapse Traditional" i "Metal Bird". Si en aquestes dues darreres, el grup trosseja les parts per presentar-les de forma independent, "There Is Light" i "'Piphany Rambler" agrupen les pròpies diferents parts en un únic títol.
Precisament "There Is Light" remet perfectament al seu títol, sent la cançó més lluminosa i esperançadora d'un disc que condueix a la introspecció i explosió interior dels sentits. El tema, que obre el disc, difereix tant de la foscor i l'obscuritat de castell tètric, que pot provocar una idea equivocada del disc. En aquest sentit, "There Is Light" juga el mateix paper que "Blindblindblind" a "13 Blues for Thirteen Moons", que conjugant els passatges més dolços es convertia en el moment més agradable del disc. Després de dues primeres parts més dures i forçudes, Menuck i companyia acaben repetint "there is light" com feien fa dos anys amb "some hearts are true". Aquesta vegada, però, l'in crescendo no és dur sinó que l'harmonia i la pacificitat es donen la mà amb els violins i els vents sonant. El final de la cançó, que bé podria ser-ho del disc si l'àlbum fos un altre, repeteix l'esquema de "Blindblindblind" fins al final, però aquesta vegada el sol brilla al pic del migdia i ho banya tot d'or.
No és tan agradable la continuació amb "I Built Myself a Metal Bird", música de tempesta i catàstrofe divina que culmina amb els crits d'Efrim Menuck desitjant "death to motherfuckers" una vegada i una altra. En un món perdudament malvat i mediocre, aquests crits es revelen com a cant dels rebels que caminen entre les cendres que han deixat l'apatia i la buidor, que acaben evolucionant en despotisme. "I Built Myself a Metal Bird", que comença com una cançó de punk-rock, deriva a "I Fed My Metal Bird the Wings of Others Metal Birds" amb bordons de corda fregada que empastifen la desolació absoluta. A aquestes alçades ja no queda res de l'esperança melòdica de "There Is Light".
"Kollaps Tradixionales" surt a la venda oficialment el 5 de febrer, publicat per la discogràfica que va veure néixer ja Godspeed You! Black Emperor, Constellation Records. El segell, també canadenc, ha gravat el seu nom amb lletres d'acer en convertir-se en un dels pocs que poden associar-se amb un so, i que, a més de Vic Chesnutt i d'A Silver Mount Zion, és la casa de Godspeed You! Black Emperor, Do Make Say Think o Lullabye Arkestra, entre d'altres noms importants del post-rock i les seves variants.
0 comentaris:
Publica un comentari