Avui comença el Primavera Club i si el temps és benevolent cada dia de festival escollirem un grup o un artista que hi toqui, ja sigui per reivindicar-los, perquè les ganes de veure'ls ens superen o perquè, senzillament, ens ve de gust. El criteri de selecció, en aquest cas, és el de menys. De fet, pot ser que els imprevistos a última hora ens els treguin de l'itinerari. Que tinguem massa gana per anar a sopar just a l'hora que toquen. Pot passar. En el cas d'avui és senzill, però. De tres grups que toquen molts cridaran que perquè HEALTH no han estan els escollits. Perquè no i perquè The Pastels són, d'alguna manera que ara no direm, millors. Ara encara ho hem de descobrir, però entre els 80 i els 90, quan van treure el gruix de la seva discografia i més inspirats estaven, la seva qualitat tècnica no era per celebrar-la en festa major, però. De fet, ens preguntem si la senzillesa dels riffs i d'alguns puntejats no era quelcom més fet per obligació que per gust. En qualsevol cas, les cançons que The Pastels van deixar per la posteritat a discos com "Mobile Safari" (Domino, 1995) o a les recopilacions de singles i rareses "Truckload of Trouble" (Domino, 1994) mereixen avui passar per davant dels nord-americans sorollistes. A més, The Pastels toquen a una hora raonable i HEALTH ho fan prou tard en vigília de laborable.
Aquest grup escocès format el 1982 de la mà d'Stephen "Pastel" McRobbie i Brian "Superstar" Taylor ha anat canviant de formació ininterrompudament des d'aleshores, passant per les seves files els noms de David Keegan (també a Shop Assistants), Martin Hayward al baix, la llista interminable de bateries composta per Chris Gordon, Bernice Simpson i Katrina Mitchell (també cantant), sense oblidar d'aquest galliner a Aggi Wright, vocalista, teclista i baixista. Tres en una. A primera instància, a The Pastels se'ls relaciona amb el C86, una cosa que es va inventar la NME el 1986 (és clar...) a través d'un recopilatori de grups del moment, entre els que figuraven els Shop Assistants, Primal Scream o The Wedding Present. En un moment com aquest, hom es pregunta què ha passat a la redacció del setmanari britànic, si és que hi ha passat alguna cosa o el que ha canviat són els gustos dels joves, que ara prefereixen clons de Franz Ferdinand i Arctic Monkeys. Més enllà d'això, queda clar que el C86 s'ha institucionalitzat gairebé per casualitat, si no ja em direu què tenen a veure Shop Assistants i The Pastels (aquí sí que alguna cosa hi ha) amb Primal Scream.
El concert que faran els escocesos aquesta nit a la sala Apolo és una absoluta incògnita. Amb sinceritat, no hem visualitzat cap vídeo del Youtube, però tot apunta que la destresa del grup a l'hora d'omplir l'escenari serà més aviat escassa, sumat al fet que The Pastels tenen una immensament rica discografia formada per edicions en single, alguns dels quals presents als recopilatoris "Truckload of Trouble" i "Suck On The Pastels" (Gasatanka, 1988), amb la carretada de cares B que el pas del temps s'ha encarregat d'amagar a sota de les pedres. Això vol dir que molt possiblement el repertori escollit pel festival serà una degustació només apta pels més militants seguidors del grup, cosa que deixarà amb un pam de nas els passavolants, que començaran a parlar i a donar-nos el concert a tots plegats. Les gangues d'anar a un festival. Ja ho cantaven ells mateixos, tot i que en un altre context, que no hi ha res a fer, en el que és possiblement la seva millor cançó, representativa de tota una discografia. Veus monòtones, harmonies delicioses, lletres senzilles i la rugositat del soroll de l'escena C86, que no va existir mai però que tan bé ha fet al pop.
Aquest grup escocès format el 1982 de la mà d'Stephen "Pastel" McRobbie i Brian "Superstar" Taylor ha anat canviant de formació ininterrompudament des d'aleshores, passant per les seves files els noms de David Keegan (també a Shop Assistants), Martin Hayward al baix, la llista interminable de bateries composta per Chris Gordon, Bernice Simpson i Katrina Mitchell (també cantant), sense oblidar d'aquest galliner a Aggi Wright, vocalista, teclista i baixista. Tres en una. A primera instància, a The Pastels se'ls relaciona amb el C86, una cosa que es va inventar la NME el 1986 (és clar...) a través d'un recopilatori de grups del moment, entre els que figuraven els Shop Assistants, Primal Scream o The Wedding Present. En un moment com aquest, hom es pregunta què ha passat a la redacció del setmanari britànic, si és que hi ha passat alguna cosa o el que ha canviat són els gustos dels joves, que ara prefereixen clons de Franz Ferdinand i Arctic Monkeys. Més enllà d'això, queda clar que el C86 s'ha institucionalitzat gairebé per casualitat, si no ja em direu què tenen a veure Shop Assistants i The Pastels (aquí sí que alguna cosa hi ha) amb Primal Scream.
El concert que faran els escocesos aquesta nit a la sala Apolo és una absoluta incògnita. Amb sinceritat, no hem visualitzat cap vídeo del Youtube, però tot apunta que la destresa del grup a l'hora d'omplir l'escenari serà més aviat escassa, sumat al fet que The Pastels tenen una immensament rica discografia formada per edicions en single, alguns dels quals presents als recopilatoris "Truckload of Trouble" i "Suck On The Pastels" (Gasatanka, 1988), amb la carretada de cares B que el pas del temps s'ha encarregat d'amagar a sota de les pedres. Això vol dir que molt possiblement el repertori escollit pel festival serà una degustació només apta pels més militants seguidors del grup, cosa que deixarà amb un pam de nas els passavolants, que començaran a parlar i a donar-nos el concert a tots plegats. Les gangues d'anar a un festival. Ja ho cantaven ells mateixos, tot i que en un altre context, que no hi ha res a fer, en el que és possiblement la seva millor cançó, representativa de tota una discografia. Veus monòtones, harmonies delicioses, lletres senzilles i la rugositat del soroll de l'escena C86, que no va existir mai però que tan bé ha fet al pop.
0 comentaris:
Publica un comentari