Facebook

dissabte 12 de desembre de 2009

PC 09. Scout Niblett, vísceres i intestins


Per ocasions com aquesta és quan el canvi de format del Primavera Club és una pèrdua i no una millora. La Scout Niblett ja ho va fer una vegada, al PSound 08, ja va tocar un cop a l'Auditori i sort que Times New Viking va fer un concertàs de mitja hora al mateix moment que l'anglesa tocava a l'edifici triangular, perquè si no m'estiraria dels cabells fins a quedar-me com una bola de billar. Avui, però, la Scout Niblett toca al Monasterio i canviarà les vides a les quinze persones que puguin posar-se a les primeres files, perquè la resta no veuran absolutament res. I segur que hi haurà deu vegades més que quinze persones. O més. I gent al carrer, aldarulls, vidres trencats, la guàrdia urbana detenint joves emmascarats i llançant gas lacrimogen. La gent trencarà l'aparador del Monasterio i s'acabaran perdent els concerts de So Cow, Ted Leo, Woods i A Place to Bury Strangers a la comissaria de Via Laietana o, el que és pitjor, a la de Travessera de Les Corts. Però a dins del bar, la Scout Niblett canviarà la vida a quinze persones, a quinze entre afortunats i llestos que s'esquitllin fins a les primeres files. I vessaran llàgrimes.

La Scout no ve a presentar res. Ja fa dos anys de "This Fool Can Die Now", l'intens últim disc on aparcava el format bateria i veu a la mínima expressió i s'apoderava de la guitarra com una posseïda, tornant-se boja i en una mena d'estat de trànsit, però perquè tots ho tinguem clar, la Scout és molt tendra ella, i per això acompanyada de l'amic Will Oldham versionava "Comfort You" de Van Morrison, o cantava allò tan bonic de "let's kidnap each other and start singing our song". A principis del 2010 s'espera el seu cinquè LP, de la mà de Secretly Canadian, la discogràfica que li ha publicat els seus últims discos. I no tenim ni idea de res. Si recuperarà la potència i seguirà donant la raó al format bateria i veu, però només amb la seva veu.

La Scout Niblett, però, és només una de les estrelles que hi ha avui al Primavera, el dia més complert i llarg de tots. Des de dos quarts de 5 de la tarda amb Fred i Son fins a A Place to Bury Strangers a quarts de dues de la matinada, passant per Woords, Cymbals Eat Guitars, Standstill, The Ladybug Transistor i Deer Tick, i la majoria d'ells seran sacrificats a discreció i sense els sentiments que, com les vísceres de la Scout, hauran quedat a terra, destrossats, del Monasterio.



La Scout Niblett toca al Monasterio a les 19:30h. Però des d'aquí animo tothom que ho llegeixi a anar a algun altre concert i evitar les baralles.

2 comentaris:

Andreä ha dit...

Abuf, espero ser una de les afortunades! Pell de gallina!

:)

marta ha dit...

L'Scout Niblett té tota la pinta de ser genial, contundent en directe, amb força. M'hagués agradat anar-hi. :_
Potser hauré d'anar al Primavera Sound...

Publica un comentari