Marc Johns i l'última teoria del cosmos

Marc Johns és el pseudònim de Marc Johns, un jove dibuixant, amant del còmic i dissenyador gràfic de Canadà amb un enginy i un talent tan privilegiats com ben invertits. Diu que ha dibuixat tota la vida, i que, de fet, no sap fer una altra cosa, però que va adonar-se’n força tard, d’això. Tot i que afirma que ha dibuixat al llarg de tota la seva vida, no va ser fins l’any 2006 que no va obrir la seva pàgina web (avui visitada diàriament per milers d’internautes) i va decidir orientar el seu do en l’àmbit professional i llaurar-se una carrera com il·lustrador.


Els dibuixos de Johns són singulars per vàries raons, però la principal és el sentit de l’humor que embolcalla totes i cada una de les seves obres. La tendència a dir el màxim possible amb els mínims elements possibles i la sobrietat són algunes de les seves armes, i la veritat és que el seu ús li ha anat prou bé. Johns és dels que diu que entreveure la part humorística de les coses ajuda a trobar la seva veritat, i que és a través de les situacions absurdes, com per exemple la combinació d’elements que no es corresponen o no solen barrejar-se a la vida real, o imaginar què dirien objectes inanimats en segons quines situacions, que s’ha acabat plantejant el món. I és que no tot s’hauria de definir pel que podem veure o tocar, diu. Les seves idees vénen de llocs comuns: converses robades, títols d’articles de revista, programes dolents de televisió, bones pel·lícules, cançons, Internet, etcètera. Johns apunta el que veu a la seva llibreta i d’allí acostuma a sortir-ne alguna cosa. “El problema d’escriure coses amb sentit de l’humor” –afirma- “és que la gent s’acaba pensant que el que fas són dibuixos animats”. Marc justifica la presència de l’humor en les seves obres perquè la seva concepció del món hi va íntimament lligada: “El món que hem creat (quan dic “hem”, em refereixo a nosaltres mateixos, els éssers humans, la civilització, la societat) és curiós i estrany i no té cap mena de sentit. És tant divertit com ridícul i el que faig es dedica a comentar-ho. Els personatges d’aquest univers particular són indecisos, insegurs; intenten explicar-se el món que els envolta amb diferents resultats. A vegades també pico l’ullet als mitjans de comunicació i el màrqueting a través de l’humor, perquè, al cap i a la fi, formen part del nostre dia a dia i no podem girar-los l’esquena”.

Els materials que utilitza són tiralínies i aquarel·les espesses sobre paper d’aquarel·la lliure d’àcid. Li agrada experimentar amb diferents estris, però sempre acaba tornant a la tinta tradicional i a l’aquarel·la, perquè la combinació l’ajuda a dibuixar primer i a aplicar el color després. “L’aquarel·la taca el paper en comptes d’entelar-lo, així que no tapa les línies, i, en canvi, deixa una textura i una intensitat com a resultat que m’agraden molt. Tot plegat és molt simple i molt bàsic, i, de fet, podries encabir el meu estudi en una maleta: no solc necessitar res més.”

Johns ha publicat algunes de les seves obres al Fray Magazine, al PRISM International, al Beyond Magazine, al Milk Magazine (de Hong Kong), al diari de Sant Francisco, al Front Magazine i –aquest cap de setmana- al New York Times. També s’han fabricat samarretes amb les seves il·lustracions i ha dissenyat caràtules de discos. I, per si no fos prou, l’abril passat va posar a la venda un llibre, “H is for Holy Crap: Serious Drawings”, que podeu adquirir a la seva pàgina web i a la seva botiga. No té pèrdua.