Regressions que sí: Where The Wild Things Are

Títol: Where The Wild Things Are / Donde Viven Los Monstruos

Autor: Maurice Sendak

Any d'edició: 1995

Editorial: Alfaguara

ISBN: 8420430226

Tinc mania a vàries coses en general, però entre elles em provoca una especial recança el parlar de coses d’actualitat només pel fet que són d’actualitat i l’ésser suprem que toca decideix que se n’ha de parlar. Això no m’afectaria si últimament no tingués un problema: que les coses que són d’actualitat, sigui pel motiu que sigui, són les coses de les quals em ve de gust parlar, però per altres raons. Perquè entengueu l’embarbussament i la teoria, us posaré dos exemples i dos llibres que sí: The Road de Cormac McCarthy i Where The Wild Things Are, de Maurice Sendak. Del primer llibre ja en parlaré més endavant, perquè sembla que tinc temps (encara que el Festival de Sitges s’anticipés amb una bomba atòmica sacrílega), però el rellotge biològic avança a passos gegants pel segon i prefereixo parlar-ne abans que el Pare Blogspot en dediqui una antologia digna de rècords Guinness.

Bé, si sou lectors d’A Viva Veu i sou humans (o quasi), imagino que tots haureu tingut infància. L’infància de per si és un procés difícil de definir, perquè en principi avarca des del naixement a l’adolescència (extensible per determinades persones a l'adultesa i/o tercera edat), i per catalogació, Where The Wild Things Are és un llibre que va dirigit a lectors (o pre-lectors) que pertanyen a aquesta franja d’edat. Perquè us feu una idea més concreta, a l’ICO el col·loquen a la prestatgeria per nens de 0 a 3 anys. Bé, ja em direu quants nens de 0 a 3 anys saben llegir: no gaires. Després d’aquesta presentació situacional, us donaré prous motius per fer transcendir el llibre al món adult, si no és que l’heu vist, llegit i tocat ja o no el vau veure, llegir ni tocar en el vostre moment de tendra creixença.

Where The Wild Things Are és un d’aquells llibres infantils de culte, que parlen i mostren tot el que al cap i a la fi, qualsevol ésser humà de qualsevol edat ha somniat alguna vegada a la seva vida. Aquesta connotació emocional és possiblement la clau del seu èxit i l’àncora que el lliga constantment al punt de mira. M’explicaré. Sendak va publicar el llibre al 1963, però encara ara podeu trobar-ne una còpia a qualsevol llibreria sobre la faç de la terra, i tot plegat té una raó de ser. Hi ha pocs llibres infantils que puguin presumir de reeditar-se d’aquesta manera al cap de quasi cinquanta anys i segueixin essent vigents. Segons Sendak, el llibre era en principi una exploració del domini dels sentiments en els nens, explicat de tal manera que tan els nens com els adults els poguessin entendre i arribar a un acord de percepció. La història és senzilla (fins a cert punt): Max és castigat sense sopar a la seva habitació per haver fet malifetes. Un cop a la seva habitació, Max empren un viatge simbòlic al lloc on viuen els monstres, un paratge mític on es topa amb les emocions més bàsiques i profundes que pot viure: la por, el sentit de supervivència, la soledat, el poder, etc. La seva condició de rei del Lloc On Viuen Els Monstres li permet, per altra banda, fer entremaliadures per sempre.

Si mesurem l’extensió del llibre, sembla mentida que deu línies de text en general i una antologia d’il·lustracions (precioses) donin per tant. De Where The Wild Things Are se n’han fet adaptacions de tot tipus: òperes, pel•lícules (atenció a la de l’Spike Jonze, que s’estrenarà en breu), videojocs i seqüeles. La seva raó de ser és que, en aquest cas (i no em cremo afirmant-ho) tot va molt més enllà d’una simple correlació imatge-text. Max és un personatge universal, la seva gran evasió és un desig universal. Qui no ha volgut regnar mai al seu microcosmos particular de la forma més dèspota i lliure possible? Qui no ha volgut deslligar-se de les convencions socials? Qui no ha volgut simplement desaparèixer? Sendak fa un repàs a les emocions més primàries, no només infantils, i en fa una reproducció processal universal i –cal dir-ho- socialment inacceptable (però real). És per aquest motiu que en el seu moment el llibre va causar polèmica i que, avui en dia, tant pares com fills, tant adults com nens, tant avis com adolescents poden pensar-lo com un llibre que pot marcar un abans i un després en un procés d’assimilació literària.

Si es segueix la premissa que la literatura és identificació, Where The Wild Things Are és l'atribut i, per conseqüència, un llibre que pot canviar-te la vida. És pel seu potencial d’impacte que els llibres infantils són tant importants, i és per això que cal destriar el gra de la palla. Si mai voleu donar-li una oportunitat, no us talleu. De tota manera, si sou dels que tot plegat us fa arrufar al nas, no patiu: Dave Eggers (qui ha co-escrit el guió de la pel•lícula de Jonze) acaba de publicar la versió novel·lada del conte (l’edició en castellà es va llençar un parell de setmanes) apta (i recomanada) per adults. I, tot i que no és millor, tampoc s’ha quedat en un mer intent. Però d’aquesta, això sí, ja en parlaré un altre dia.