Sempre és un plaer gaudir gratuïtament d'un concert, sobretot si és d'un grup que el dia següent cobra 27'40 € d'entrada (amb les odioses despeses de distribució incloses). Val a dir, però, que la història d'aquest concert es remunta a divendres passat, quan la web de la revista gratuïta Mondo Sonoro va publicar una notícia que va fer vibrar a la massa indie catalana (però només la més underground, perquè no se'n va assabentar tothom), The Pains Of Being Pure At Heart (un nom que si pronuncies molt ràpidament sembla que parlis com en "Chiquito de la Calzada") tocarien gratis a la botiga de discos Cd Drome, de Barcelona. Nosaltres avui passàvem per allà i ens hi hem quedat per explicar-vos-ho.
Assistir un concert a una de les teves botigues de discos preferides és una cosa poc habitual a casa nostra. Jo em pensava que aquestes coses només passaven a Brooklyn o llocs així, i el simple fet de poder gaudir-ne m'ha fet sentir privilegiat. Sobretot tenint en compte la bona posició que he pogut agafar.
El concert ha estat breu i puntual. A dos quarts de vuit començaven a tocar "This Love Is Fucking Right", i a les vuit tocades tancaven el breu repertori amb "The Pains Of Being Pure At Heart". Han estat 6 cançons i el públic n'ha tingut prou. No perquè el grup hagués tocat malament, al contrari. El concert ha estat carregat de hits, el nivell ha sigut el correcte i, a més, el so, tenint en compte les circumstàncies, ha estat totalment a l'altura dels pocs recursos invertits en sonoritzar l'habitació -excepte per la veu, que potser era una mica baixa.El públic català és insuls i avui ho ha demostrat amb ganes. Pocs aplaudiments, i pocs mèrits pel grup. Ni tant sols han demanat un bis, però que hi farem. Som seriosos, i ho hem de reconèixer.
A continuació us deixo amb el setlist del concert (Gentilesa de Jordi Estrada, que a part de ser un bon seguidor de The Pains Of Being Pure At Heart, també ens fa unes llistes Spotify molt molones. Les podeu escoltar buscant l'icona al marge dret del nostre blog. Gràcies Jordi!)
1. This Love Is Fucking Right
2. Young Adult Friction
3. Higher Than Stars
4. Come Saturday
5. Everything With You
6. The Pains Of Being Pure At Heart
Assistir un concert a una de les teves botigues de discos preferides és una cosa poc habitual a casa nostra. Jo em pensava que aquestes coses només passaven a Brooklyn o llocs així, i el simple fet de poder gaudir-ne m'ha fet sentir privilegiat. Sobretot tenint en compte la bona posició que he pogut agafar.
El concert ha estat breu i puntual. A dos quarts de vuit començaven a tocar "This Love Is Fucking Right", i a les vuit tocades tancaven el breu repertori amb "The Pains Of Being Pure At Heart". Han estat 6 cançons i el públic n'ha tingut prou. No perquè el grup hagués tocat malament, al contrari. El concert ha estat carregat de hits, el nivell ha sigut el correcte i, a més, el so, tenint en compte les circumstàncies, ha estat totalment a l'altura dels pocs recursos invertits en sonoritzar l'habitació -excepte per la veu, que potser era una mica baixa.El públic català és insuls i avui ho ha demostrat amb ganes. Pocs aplaudiments, i pocs mèrits pel grup. Ni tant sols han demanat un bis, però que hi farem. Som seriosos, i ho hem de reconèixer.
A continuació us deixo amb el setlist del concert (Gentilesa de Jordi Estrada, que a part de ser un bon seguidor de The Pains Of Being Pure At Heart, també ens fa unes llistes Spotify molt molones. Les podeu escoltar buscant l'icona al marge dret del nostre blog. Gràcies Jordi!)
1. This Love Is Fucking Right
2. Young Adult Friction
3. Higher Than Stars
4. Come Saturday
5. Everything With You
6. The Pains Of Being Pure At Heart
5 comentaris:
Yay! Ni sabia que era avui. Jo em nego a anar a veure'ls a la Bikini, per 30 euros ni de conya, i més sense Atlas Sound. Qui tingués les tardes lliures per tenir una mica de vida...! :(
si, si q son molones
"The Pains of Being Pure at Heart", la cançó, és, opino, un hit generacional.
totally agree.
sobran gafapastas y falto yo!
la veritat és que el grup és un pepinako en tota regla, el promotor de BCN és un lladre i em cagondéu per no enterar-me del bolo aquest del CD-Drome. a Austin-TX vaig vibrar amb el seu putu directe en una carpa que semblava la Isla Fantasia de YankeeLandia!
Publica un comentari