Mujeres
"Mujeres"
Sones, 2009
Si el 2009 ha destacat per alguna cosa, ha estat per la definitiva superació de l'onada weird folk de fa uns anys. Per fi, Stereogum, Pitchfork, i els seus ambaixadors han deixat de posar bones notes a discos de folk experimental que, un rere l'altre, sonaven tots igual de tristos i avorrits. L'any 2009, però, també ha posat de manifest una nova tendència musical efervescent, i durant molts anys al segon pla de totes aquelles pautes que dicten l'última tendència musical d'avantguarda. El 2009 ha servit perquè els mitjans especialitzats posessin èmfasi en destacar la tasca de la nova fornada de grups que reinventaven l'esperit de la música independent més seminal. S'han recuperat adjectius tan poc tendenciosos com la baixa qualitat en les gravacions, les veus distorsionades i les línies rítmiques poc equalitzades. Mujeres en són un exemple ben clarivident. Són de casa nostra i ho fan de forma sincera i sense embuts. No se n'amaguen, i a banda d'aquells que excusen la seva inevitable afinitat sonora per bandes actuals com els Black Lips, ells n'admeten la comparativa, i nosaltres no per això els criticarem. Al contrari, en destacarem la seva qualitat i bones maneres a l'hora de treballar.
Feia temps que esperàvem el seu debut. De fet ja vam poder fer boca amb les seves aparicions en públic i una maqueta que, segons asseguren fonts ben fiables, es troba esgotadíssima. En el seu debut, Mujeres reafirmen el que ja sabíem, que el seu estil es basa en la reivindicació dels valors del rock agressiu dels seixanta, posant de manifest una inestimable creativitat a l'hora d'estructurar les cançons, combinar agressivitat i gamberrisme amb finesa pop, riffs ballables i el caràcter pròpiament reconeixible de la seva música. Al seu disc hi ha lloc pel fuzz, el rythm'n'blues, els xiscles frenètics i la cruesa vocal que acompanya acords agressius com els de "Blood Meridian", que obre el disc i que, a més, es disposa com a hit indispensable en qualsevol sessió punxadiscos de rock'n'roll. Mujeres, que a més de ser el nom del grup també és el títol del disc, es presenta com un àlbum que pren influències del passat i les adapta de forma magistral al context actual.
Les cançons són, tal com dicta la norma del rock'n'roll, curtes però intenses. D'altra banda, amb aquest disc han aconseguit una combinació clàssica en acords però d'estructura contemporània. Algunes cançons posen de manifest aquest fet, com ara "I Walked the Line", que a més de picar l'ullet a Johnny Cash al títol, fa imaginar com seria si Chuck Berry estigués tocant actualment amb els Black Lips. "Right On", que és un tema que han compost fixant-se, de ben segur, amb l'alabadíssim mestre King Khan, ens mostra els Mujeres més sentimentals, i descarreguen tota la emotivitat del disc en aquesta cançó per de seguida diluir-la en l'autèntic rock de metralladora de trossos de tema com "Reyerta", el fantàstic "Wanna Boom", o "Oh My!", que trempa de veritat.
Els Mujeres tenen bon gust, no us penseu que el resultat és casual. Només cal investigar en tot allò que rodeja la banda a través del seu blog, o fent una ullada al catàleg de la distribuidora, que gestiona algun del seus membres, així com el fanzine que escriu un d'ells i que és de lectura imprescindible si preteneu ser persones de futur. Amics, els Mujeres molen, i per més inri us volen anunciar que estaran tocant al cicle A Viva Veu el dia 17 de desembre en la clausura de la temporada setembre-desembre amb un set especial que ells mateixos han definit com Mujeres A Viva Veu Sing Christmas Songs. Si no us ho creieu mireu el calendari del seu myspace.
Feia temps que esperàvem el seu debut. De fet ja vam poder fer boca amb les seves aparicions en públic i una maqueta que, segons asseguren fonts ben fiables, es troba esgotadíssima. En el seu debut, Mujeres reafirmen el que ja sabíem, que el seu estil es basa en la reivindicació dels valors del rock agressiu dels seixanta, posant de manifest una inestimable creativitat a l'hora d'estructurar les cançons, combinar agressivitat i gamberrisme amb finesa pop, riffs ballables i el caràcter pròpiament reconeixible de la seva música. Al seu disc hi ha lloc pel fuzz, el rythm'n'blues, els xiscles frenètics i la cruesa vocal que acompanya acords agressius com els de "Blood Meridian", que obre el disc i que, a més, es disposa com a hit indispensable en qualsevol sessió punxadiscos de rock'n'roll. Mujeres, que a més de ser el nom del grup també és el títol del disc, es presenta com un àlbum que pren influències del passat i les adapta de forma magistral al context actual.
Les cançons són, tal com dicta la norma del rock'n'roll, curtes però intenses. D'altra banda, amb aquest disc han aconseguit una combinació clàssica en acords però d'estructura contemporània. Algunes cançons posen de manifest aquest fet, com ara "I Walked the Line", que a més de picar l'ullet a Johnny Cash al títol, fa imaginar com seria si Chuck Berry estigués tocant actualment amb els Black Lips. "Right On", que és un tema que han compost fixant-se, de ben segur, amb l'alabadíssim mestre King Khan, ens mostra els Mujeres més sentimentals, i descarreguen tota la emotivitat del disc en aquesta cançó per de seguida diluir-la en l'autèntic rock de metralladora de trossos de tema com "Reyerta", el fantàstic "Wanna Boom", o "Oh My!", que trempa de veritat.
Els Mujeres tenen bon gust, no us penseu que el resultat és casual. Només cal investigar en tot allò que rodeja la banda a través del seu blog, o fent una ullada al catàleg de la distribuidora, que gestiona algun del seus membres, així com el fanzine que escriu un d'ells i que és de lectura imprescindible si preteneu ser persones de futur. Amics, els Mujeres molen, i per més inri us volen anunciar que estaran tocant al cicle A Viva Veu el dia 17 de desembre en la clausura de la temporada setembre-desembre amb un set especial que ells mateixos han definit com Mujeres A Viva Veu Sing Christmas Songs. Si no us ho creieu mireu el calendari del seu myspace.
0 comentaris:
Publica un comentari