Daniel Johnston
"Is and Always Was"
Eternal Yip Eye Music, 2009
"You make a lot of movies in your mind" i Daniel Johnston, de manera inusual i a diferència de com ho ha fet tota la vida, sona bé. No més baixa fidelitat gràcies a la producció de Jason Falkner, el culpable de la neteja industrial que ha patit el dement artista. Però la importància d'"Is and Always Was" no és tan la sonoritat com l'autohomenatge que es ret Johnston, com si de cop hagués superat la seva malaltia i se'n rigués d'ell mateix. Això és el que planteja "Mind Movies", la primera cançó del disc. A l'última escena del documental "The Devil and Daniel Johnston" (Jeff Feuerzeig, 2006)), àmpliament comentat en aquesta altra entrada, els pares de l'artista es pregunten: "El temps s'acaba. Què serà d'ell quan nosaltres no hi siguem?". Ves a saber si Daniel Johnston passarà a la prosperitat i serà recordat d'alguna manera d'aquí cinquanta anys o es perdrà en l'espiral del temps però "Is and Always Was" és un cant al present i al carpe diem. Per molt hippy que soni. "Without you, I've been doing fine".
La ja mencionada "Movies", "Without You", "I Had Lost My Mind", "Lost in My Infinite Memory", "Tears" o la titular "Is and Always Was", per citar-ne algunes, giren al voltant de la demenència, però és "I Had Lost My Mind" la que destaca, una càpsula de menys de minut i mig que té la mateixa força, transmet la mateixa energia i eleva Daniel Johnston a la categoria d'autors de cançons rodones de la mateixa manera que "My Life Is Starting Over Again". "I Had Lost My Mind" és l'ideal resum de la carrera de Daniel Johnston, amb referències al soterrani on van néixer els seus primers cassets, a més de comentaris explícites sobre desajustos al cap. La gràcia de tot plegat, però, és la manera d'explicar-ho, utilitzant una naturalitat quotidiana que el tema en absolut té.
La producció de Falkner (el Jason, no l'homònim català que ha encunyat el seu segell propi de so del que se sent l'olor a tres quilòmetres de distància) ha servit per omplir de floritures de teclats, xilòfons i el·laboracions instrumentals amb el resultat d'immediatesa sobredimensionada a unes cançons que ja per sí soles ho eren. Tot i que és d'agrair, d'entrada, polir la barrera de la qualitat i gaudir d'un so en condicions aconseguit en un estudi en condicions, i que "Is and Always Was" no està sobreproduït, abans els discos de Daniel Johnston eren discos de Daniel Johnston, i ara, durant els dotze talls de l'àlbum planeja l'ombra del protagonisme compartit amb una banda fins al moment havia interpretat un deliciós segon pla. Però, és clar, això és posats a buscar pegues. A excepció de l'interval "Is and Always Was" i "Lost in My Infinite Memory", el disc és més digerible que la sopa d'arròs. A la culminant "Shoe", Daniel Johnston intenta arribar tan amunt com pugui, forçant la seva veu, i venint d'ell això és un acte de franca entranyabilitat i d'una tendresa que espanta, i aixi s'arriba immediatament.
La ja mencionada "Movies", "Without You", "I Had Lost My Mind", "Lost in My Infinite Memory", "Tears" o la titular "Is and Always Was", per citar-ne algunes, giren al voltant de la demenència, però és "I Had Lost My Mind" la que destaca, una càpsula de menys de minut i mig que té la mateixa força, transmet la mateixa energia i eleva Daniel Johnston a la categoria d'autors de cançons rodones de la mateixa manera que "My Life Is Starting Over Again". "I Had Lost My Mind" és l'ideal resum de la carrera de Daniel Johnston, amb referències al soterrani on van néixer els seus primers cassets, a més de comentaris explícites sobre desajustos al cap. La gràcia de tot plegat, però, és la manera d'explicar-ho, utilitzant una naturalitat quotidiana que el tema en absolut té.
La producció de Falkner (el Jason, no l'homònim català que ha encunyat el seu segell propi de so del que se sent l'olor a tres quilòmetres de distància) ha servit per omplir de floritures de teclats, xilòfons i el·laboracions instrumentals amb el resultat d'immediatesa sobredimensionada a unes cançons que ja per sí soles ho eren. Tot i que és d'agrair, d'entrada, polir la barrera de la qualitat i gaudir d'un so en condicions aconseguit en un estudi en condicions, i que "Is and Always Was" no està sobreproduït, abans els discos de Daniel Johnston eren discos de Daniel Johnston, i ara, durant els dotze talls de l'àlbum planeja l'ombra del protagonisme compartit amb una banda fins al moment havia interpretat un deliciós segon pla. Però, és clar, això és posats a buscar pegues. A excepció de l'interval "Is and Always Was" i "Lost in My Infinite Memory", el disc és més digerible que la sopa d'arròs. A la culminant "Shoe", Daniel Johnston intenta arribar tan amunt com pugui, forçant la seva veu, i venint d'ell això és un acte de franca entranyabilitat i d'una tendresa que espanta, i aixi s'arriba immediatament.
0 comentaris:
Publica un comentari