Bonnie 'Prince' Billy and friends

Com a mínim, es podria parlar de dos aspectes més enllà de les cançons pels quals és conegut Will Oldham, el cantautor de 38 anys de Louisville (Kentucky), un dels màxims referents del folk d'arrel americana actual. El primer aspecte és la multitud de noms amb els quals ha fet concerts i gravat discos, des del propi fins al més recent i de més llarga durada, Bonnie 'Prince' Billy (en honor a Billy The Kid i el pretendent a la corona anglesa al segle XVIII Charles Edward Stuart, conegut com Bonnie Prince Charlie), passant per la variant Bonny Billy, el cognom Palace (Palace Brothers, Palace Music, Palace Songs) amb el que es va donar a conèixer i Oldham Brothers. El segon, la infinita llista de col·laboracions que han desembocat en petites edicions d'EPs, àlbums i singles. Enguany ja n'hi ha hagut dos, l'EP "Among The Gold" (Karate Body) amb la jove cantant Cheyenne Mize, de 26 anys i del poble veí, i també "Silent City" (Atavistic), amb el músic avantguardista d'Ohio Brian Harnetty.

A partir de la conversió a Bonnie 'Prince' Billy, l'aïllament de la indústria per part de Will Oldham es va accentuar. Sense tractar-se d'un ermità absolutament apartat del món real, d'Oldham s'ha dit que prepara els discos i els porta a la discogràfica sense que el segell tingui la més mínima constància del nou àlbum. De tota manera, Bonnie 'Prince' és un dels màxims actius de Drag City, a la pàgina web de la qual apareixen un total de 21 referències de qualsevol mena des de 1996, quan tot just signava amb Palace Music. La primera notícia de la transformació a Bonnie 'Prince' va ser el seminal "I See a Darkness" (Palace Records, 1999), possiblement encara el seu disc més complet i important. Les darreres, en solitari, han estat aquest 2009, deu anys més tard, amb l'LP "Beware" i l'EP "Chijimi", més enllà de les col·laboracions amb Cheyenne Mize i Brian Harnetty.

Amb Mize va publicar 250 còpies d'"Among The Gold", un EP de parlor songs, de versions de cançons populars americanes de finals del segle XIX i principis del XX. Cheyenne Mize és la cantant del grup de bluegrass Arnett Hollow, que ha viscut com a més gran fita ser els teloners de Silver Jews en el seu concert de comiat a principis d'any. A "Among The Gold", Will Oldham fa el que acostuma a fer a la majoria de les col·laboracions, limitar-se a cantar. De vegades també hi posa les lletres, però naturalment no és el cas en un disc de versions. Tot i que és molt bonic, és molt més interessant com a experiment el que ha publicat a finals d'estiu amb Brian Harnetty, "Silent City", on Oldham amb prou feines canta, però sí que recita, posant la cirereta a la música del d'Ohio. Com diu amb les seves pròpies paraules, més que música, Harnetty considera que experimenta amb els sons i que, en el cas de "Silent City", esdevé un creuament entre la música d'arrel, l'esperit rural i l'Amèrica rural que es podria resumir com un ambient-americana.

En aquest cas, el repte per a Bonnie 'Prince' Billy és equiparable a quan va ser convidat per Tortoise a posar les veus al disc de versions "The Brave and The Bold" (Overcoat, 2006). El títol aquí no podria definir millor l'actitud tant de Tortoise com d'Oldham, que van escollir cançons d'artistes tan dispars com Devo, Elton John, Bruce Springsteen, Milton Nascimento o Minutemen, entre d'altres. D'una experimentació i una valentia, "The Brave and The Bold" no és en absolut la millor manera d'entendre ni la música del grup de Chicago ni del cantautor de Louisville, la qual cosa va merèixer el 5,4 que, per respecte als noms, els van adjudicar a Pitchfork. Millor sort va tenir l'anterior "Superwolf" (Drag City, 2005), signat a mitges amb Matt Sweeney (Skunk, Chavez, Zwan -sí, el de Billy Corgan), una completíssima obra introspectiva que marca el punt àlgid de les col·laboracions de Will Oldham. L'agermanament també va donar "I Gave You" (DC, 2005), un EP a partir de la darrera cançó de l'àlbum i tres cançons més.

Al calaix queden altres discos com l'EP "Amalgamated Sons of Rest" (Galaxia, 2002), projecte homònim d'Oldham i Jason Molina (Songs: Ohia, Magnolia Electric Co.), i una interminable llista de petits reculls de cançons publicats entre disc i disc de Bonnie 'Prince' Billy, que ha utilitzat aquesta dècada que s'acaba per signar tres majestuosos discos, "The Letting Go" (2006), "Lie Down in The Light" (2008) i el ja mencionat "Beware" i uns quants EPs més. Fa unes setmanes parlàvem de com de difícil era seguir-li la pista a Robert Pollard, però està clar que no és l'únic membre del club dels prolífics.