Anímic i El Petit de Cal Eril "Cançons de Nadal"

Anímic i El Petit de Cal Eril
"Cançons de Nadal"
Les Petites Coses / Bankrobber, 2009

De la mà de Bankrobber, per part d'El Petit de Cal Eril, i Les Petites Coses, per part d'Anímic, d'aquí a pocs dies o poques setmanes veurà la llum "Cançons de Nadal", un EP signat pels dos grups que inclou quatre versions a càrrec dels de la masia de Collbató i unes "Coses de Nadal" per part del de Guissona. L'oportunitat de la publicació de l'EP conjunt no és casual, ja que El Petit de Cal Eril i Anímic són dos dels grups més en forma del panorama casolà. D'una banda, a can Bankrobber tenen el Mazoni esgotant el seu "Eufòria 5 Esperança 0" (2009), l'Espaldamaceta cantant el seu EP "Cae algo al suelo" (2009), el Sanjosex anunciant el disc per principis de l'any que ve, el Guillamino desaparegut per Europa i Le Petit Ramon tot just avui començant la presentació oficial del flamant "Acusticus replica", i El Petit de Cal Eril, l'únic que queda, saborejant el que ha estat el seu any. A Collbató, de l'altra banda, han vist com l'èxit d'"Himalaya" (Les Petites Coses-Error Lo-fi, 2009) els ha tret el temps que abans dedicaven a la producció en sèrie de discos nous, cosa que de ben segur els sabia greu.

El resultat de "Cançons de Nadal" és un pèl desigual, amb la magnífica, pletòrica i experimental a estones "Coses de Nadal", a mans de Joan Pons i companyia. Aquestes "Coses" duren 12 minuts i mig i conté les populars nadales "El bonminyó", "El dimoni escuat" i "Les dotze van tocant", a més d'una final i preciosa adaptació d'un poema de Josep Vicenç Foix, de nom "La seva divina cara". A més de reivindicar l'esfera literària nacional des del pop una vegada més, "Coses de Nadal" explica perquè les "I les sargantanes al sol" ha tingut la rebuda que ha tingut. L'adaptació de les cançons populars són prou arriscades sense alterar-ne l'esperit original. La melancòlica veu de Joan Pons quan canta, que a priori no encaixa amb les alegres nadales, aporta un nou matís a les cançons, molt més profund, a més dels efectes de Lluís Rueda (Murnau), que viu el seu moment de glòria després d'"El dimoni escuat", on es llença per l'autopista per quedar-se ben a gust abans de dotze campanades (que és l'adaptació de "Les dotze van tocant" i tocades pel sagristà de l'església de Guissona) que serveixen per enllaçar amb l'adaptació del poema de Foix.

Les quatre cançons interpretades per Anímic són a un altre món i poc tenen a veure amb el desenvolupament d'El Petit de Cal Eril. En aquest sentit, els de la comuna de Collbató romanen més fidels a l'esperit nadalenc. D'entrada divideixen salomònicament la seva quota segons els orígens de les dues veus cantants del grup. Dues adaptacions catalanes ("Fum fum fum" i "El desembre congelat") cantades pel Ferran Palau i dues anglosaxones ("Jingle Bells" i "Little Drummer Boy" -la de "prrrrampampam-pam"), cantades per la Louise Samson. Anímic agafen les quatre nadales i les porten al seu bosc màgic de follets, fades, ocells que parlen i altres símbols pagans. Les úniques, però, que posaria als meus fills si volgués enganyar-los i que visquessin el Nadal com l'època més bonica de l'any serien les de la Louise. Sobretot la versió en punk rural nadalenc de "Jingle Bells". Per acabar, "Cagatió", amb els dos grups al menjador de ca n'Anímic, destila la camaraderia que, malgrat oportunitats, existeix entre els dos grups. Hi ha una mica de tot a l'adaptació, els cors marca de la casa anímica, la veu melancòlica de Joan Pons i les percussions peculiars d'El Petit de Cal Eril. El que es troba una mica a faltar és els fruits de la unió entre el ja citat Lluís Rueda i Juanjo Montañés, l'homòleg dels sorollets a Anímic.

El pròxim 10 de desembre, Anímic i El Petit de Cal Eril presentaran aquest EP en un concert conjunt a l'Auditori de Barcelona.