Animal Collective
"Fall Be Kind"
Domino, 2009
L'entrada de l'harmonia de dues flautes sobre la percussió enllaunada al minut 3:14 a "Graze", la primera de les cinc cançons de "Fall Be Kind", precedida primer per una atmosfera naïf i, després, per una capa de soroll constant és el moment musical més refrescant des de l'estiu. Aquesta primera sensació davant de "Fall Be Kind" remarca una vegada més una merescuda (i que en qualsevol moment es pot posar en dubte) d'Animal Collective a la música pop contempòrania. Els mitjans més influents d'aquí i de fora s'han encarregat d'acreditar a cada oportunitat aquesta posició privilegiada del grup de Baltimore, i l'ara mateix trio (format per Panda Bear, Avey Tare i Geologist; Deakin roman encara apartat voluntàriament del grup), no deixa d'oferir-ne opcions ara que es troben en estat de gràcia creativa. L'EP "Fall Be Kind" succeeix l'aclamat àlbum "Merriweather Post Pavilion" (Domino, 2009), alhora precedit per un altre EP, "Water Curses" (Domino, 2008), que va fer de frontissa entre l'últim LP i "Strawberry Jam" (Domino, 2007). Aquest pòquer, llançat en l'espai de temps de dos anys que fa del canvi de discogràfica de Fat Cat a Domino, ha catapultat Animal Collective als grans escenaris, a les portades de les revistes i, sobretot, a multiplicar les entrades de la blogosfera.
De cada una a la posterior publicació, el grup ha sabut mantenir-se en canvi constant, pintant cada quadre amb la mateixa tècnica però sense repetir mai ni els colors ni la temàtica. Encara que fins i tot el constant canvi constant pot arribar a convertir-se en rutina quan esdevé les parts d'un cicle, "Fall Be Kind" no acaba de (per allò de la tècnica) repetir els paràmetres de "Merriweather Post Pavilion", reduint les dosis de cançó pop, trossejant-ne les parts més que mai ("Graze" té tres parts diferenciades) i omplint el minutatge d'atmosferes ensucrades. En certa manera, de les cinc cançons, només la ja mencionada "Graze" i "What Would I Want? Sky" mantenen la quota de hit, elevada a l'enèsima potència a "Merriweather" i "Strawberry Jam". Com ja va passar a "Water Curses", els animals ensenyen la poteta de càndida ovella per després entrar com a llops dels bucles i les anades d'olla.
En aquest sentit, "Fall Be Kind" coincideix amb l'espectacle que els col·lectiu animal va oferir a Barcelona a la seva darrera visita al Sónar 2009. Aquella nit el grup es va limitar a oferir borrosos traços de contundència melòdica enmig d'una espessa massa de soroll i foscor. Els punts lluminosos, aquell dia mostrats a compta-gotes, s'esgoten ràpidament a aquest darrer EP. Després dels compassos vocals de "What Would I Want? Sky" que de lluny remeten al R'n'B i que han entusiasmat a can Pitchfork, vénen "Bleeding", "On a Highway i "I Think I Can", que exigeixen una submersió més profunda. Les tres últimes cançons són el camp de jocs i trapelleries del trio, que sembla investigar què passa si forcem una mica els greus aquí i canto com si fos una estrella adolescent a la balada-single que tanca el final de la pel·lícula que m'ha convertit en una estrella. Tot i això, tot són grans demostracions de tècnica, tan presents sempre a cada publicació d'Animal Collective. Destaca de seguida el joc vocal d'"I Think I Can Do" que fa Panda Bear, un excel·lent exercici tècnic hipnòtic, així com la progressió de "Graze" o el sampler d'"Unbroken Chain" de Grateful Dead a "What Would I Want? Sky".
"Fall Be Kind" és la tercera entrega d'Animal Collective aquest 2009 (a més del "Merriweather", al maig Catsup Plate va publicar "Animal Crack Box", una caixa de tres vinils de directes de temes de l'etapa del grup a aquest segell, a més d'inèdites i talls del "Sung Tongs" (Fat Cat, 2004), "Here Comes the Indian" (Paw Tracks, 2003) i "Young Prayers" (Paw Tracks, 2004), segon disc de Panda Bear en solitari), cosa que escenifica la tirada que el grup té actualment. Si els càlculs basats en la prolífica activitat del col·lectiu tenen raó, abans que acabi el 2010 hi haurà nou disc d'Animal Collective, que tindrà una nova direcció, sens dubte, cançons instantànies i d'altres més espesses i més genials. O començarà el declivi, que gairebé sempre arriba.
De cada una a la posterior publicació, el grup ha sabut mantenir-se en canvi constant, pintant cada quadre amb la mateixa tècnica però sense repetir mai ni els colors ni la temàtica. Encara que fins i tot el constant canvi constant pot arribar a convertir-se en rutina quan esdevé les parts d'un cicle, "Fall Be Kind" no acaba de (per allò de la tècnica) repetir els paràmetres de "Merriweather Post Pavilion", reduint les dosis de cançó pop, trossejant-ne les parts més que mai ("Graze" té tres parts diferenciades) i omplint el minutatge d'atmosferes ensucrades. En certa manera, de les cinc cançons, només la ja mencionada "Graze" i "What Would I Want? Sky" mantenen la quota de hit, elevada a l'enèsima potència a "Merriweather" i "Strawberry Jam". Com ja va passar a "Water Curses", els animals ensenyen la poteta de càndida ovella per després entrar com a llops dels bucles i les anades d'olla.
En aquest sentit, "Fall Be Kind" coincideix amb l'espectacle que els col·lectiu animal va oferir a Barcelona a la seva darrera visita al Sónar 2009. Aquella nit el grup es va limitar a oferir borrosos traços de contundència melòdica enmig d'una espessa massa de soroll i foscor. Els punts lluminosos, aquell dia mostrats a compta-gotes, s'esgoten ràpidament a aquest darrer EP. Després dels compassos vocals de "What Would I Want? Sky" que de lluny remeten al R'n'B i que han entusiasmat a can Pitchfork, vénen "Bleeding", "On a Highway i "I Think I Can", que exigeixen una submersió més profunda. Les tres últimes cançons són el camp de jocs i trapelleries del trio, que sembla investigar què passa si forcem una mica els greus aquí i canto com si fos una estrella adolescent a la balada-single que tanca el final de la pel·lícula que m'ha convertit en una estrella. Tot i això, tot són grans demostracions de tècnica, tan presents sempre a cada publicació d'Animal Collective. Destaca de seguida el joc vocal d'"I Think I Can Do" que fa Panda Bear, un excel·lent exercici tècnic hipnòtic, així com la progressió de "Graze" o el sampler d'"Unbroken Chain" de Grateful Dead a "What Would I Want? Sky".
"Fall Be Kind" és la tercera entrega d'Animal Collective aquest 2009 (a més del "Merriweather", al maig Catsup Plate va publicar "Animal Crack Box", una caixa de tres vinils de directes de temes de l'etapa del grup a aquest segell, a més d'inèdites i talls del "Sung Tongs" (Fat Cat, 2004), "Here Comes the Indian" (Paw Tracks, 2003) i "Young Prayers" (Paw Tracks, 2004), segon disc de Panda Bear en solitari), cosa que escenifica la tirada que el grup té actualment. Si els càlculs basats en la prolífica activitat del col·lectiu tenen raó, abans que acabi el 2010 hi haurà nou disc d'Animal Collective, que tindrà una nova direcció, sens dubte, cançons instantànies i d'altres més espesses i més genials. O començarà el declivi, que gairebé sempre arriba.
1 comentaris:
Jo sempre he pensat que declivi no arribarà per Animal Collective. Potser sí la trajectòria lineal, però abans de decaure es separaran, Déu no ho vulgui. Porto dies pensant que és el grup de la dècada, han sabut trencar amb tot, han pogut ser originals i no han caigut en les revisions i els revivals. Han creat escola. Són genis.
Publica un comentari