Poseu-vos en situació: dimarts de Champions per a tots els afeccionats al futbol. Elton John feia escala a la ciutat comtal amb el seu espectacle “The Red Piano” per a tots els afeccionats a la música popular mediàtica. A priori, aquests dos condicionats no feien pensar que el concert de John Vanderslice a La [2] de l’Apolo, fos multitudinari ni molt menys. I així va ser, tot i que la sala es va omplir prou per no fer el ridícul.
Van obrir la nit els reusencs The Mighty Fools amb un so impecable. Perfectes en l’execució, però amb una proposta un pèl clàssica que no va convèncer més enllà dels amics que van assistir-hi. Van faltar pujades per uns escassos 40 minuts planers. Per la seva banda, no era la primera vegada que John Vanderslice trepitjava terres catalanes i aquesta vegada va fer-ho acompanyat de Jason Slota a la bateria i d'Ian Bjornstad als magnífics teclats, un instrument que els pròpis músics encara no tenien molt clar perquè se l'havien endut de gira. Eren elements analògics dels anys 80, amb la fragilitat que això comporta. Ens explicava Vanderslice, que no seria la primera vegada que un "trasto" d'aquests els deixés tirat abans d'una actuació. El risc, però, resulta un èxit quan aquests funcionen com van funcionar aquella nit. Un so brillant quan havia de ser brillant i brut quan havia de ser brut.
L'artista nordamericà va obrir el seu set amb "Too Much Time", del seu nou disc "Romanian Names" (Dead Oceans, 2009), tema que vindria seguit de “Sunken Union Boat”. Alguna cosa feia intuïr que el cantautor "había venido a hablar de su libro", ja que els temes que va interpretar aquella nit van ser majoritàriament del seu últim treball. Val a dir que Vanderslice no va oblidar-se de la seva llarga carrera, i va interpretar cançons des del seu disc "Cellar Door" (Barsuk, 2004) - com "Pale Horse" o "White Plains"- fins a sorprendre amb un tema del seu EP "Moon Colony Bloodbath" (Cadmean Dawn, 2009) signat a mitges amb The Mountain Goats, per acabar tancant amb "Up Above The Sea", del "Cellar Door".
No van tardar, però a fer allò que a ells els agrada tant i sortir novament. Aquesta vegada per infiltrar-se entre el públic i acabar l'actuació a viva veu, sense microfòns ni endolls. El set es va transformar i va agafar calidesa amb el so d'un acordió. El públic va rodejar-los efusivament i van acomiadar-se, aquesta vegada de veritat, amb temes com “Time To Go” i “Keep The Dream Alive”.
Hi ha molts artistes que pateixen una mutació en directe i John Vanderslice és un d'ells. M'explicaré: Una primera escolta del seu últim disc et retrata a l'artista com un cantautor folk que beu del pop. Però en directe aquests mateixos temes tenen com a resultat que Vanderslice es posi un "tupé" i els interpreti amb un fort caire rocker. Sí, senyor. M'agrada aquesta dualitat que també demostren altres bandes com Akron/Family o Elvis Perkins.
Van obrir la nit els reusencs The Mighty Fools amb un so impecable. Perfectes en l’execució, però amb una proposta un pèl clàssica que no va convèncer més enllà dels amics que van assistir-hi. Van faltar pujades per uns escassos 40 minuts planers. Per la seva banda, no era la primera vegada que John Vanderslice trepitjava terres catalanes i aquesta vegada va fer-ho acompanyat de Jason Slota a la bateria i d'Ian Bjornstad als magnífics teclats, un instrument que els pròpis músics encara no tenien molt clar perquè se l'havien endut de gira. Eren elements analògics dels anys 80, amb la fragilitat que això comporta. Ens explicava Vanderslice, que no seria la primera vegada que un "trasto" d'aquests els deixés tirat abans d'una actuació. El risc, però, resulta un èxit quan aquests funcionen com van funcionar aquella nit. Un so brillant quan havia de ser brillant i brut quan havia de ser brut.
L'artista nordamericà va obrir el seu set amb "Too Much Time", del seu nou disc "Romanian Names" (Dead Oceans, 2009), tema que vindria seguit de “Sunken Union Boat”. Alguna cosa feia intuïr que el cantautor "había venido a hablar de su libro", ja que els temes que va interpretar aquella nit van ser majoritàriament del seu últim treball. Val a dir que Vanderslice no va oblidar-se de la seva llarga carrera, i va interpretar cançons des del seu disc "Cellar Door" (Barsuk, 2004) - com "Pale Horse" o "White Plains"- fins a sorprendre amb un tema del seu EP "Moon Colony Bloodbath" (Cadmean Dawn, 2009) signat a mitges amb The Mountain Goats, per acabar tancant amb "Up Above The Sea", del "Cellar Door".
No van tardar, però a fer allò que a ells els agrada tant i sortir novament. Aquesta vegada per infiltrar-se entre el públic i acabar l'actuació a viva veu, sense microfòns ni endolls. El set es va transformar i va agafar calidesa amb el so d'un acordió. El públic va rodejar-los efusivament i van acomiadar-se, aquesta vegada de veritat, amb temes com “Time To Go” i “Keep The Dream Alive”.
Hi ha molts artistes que pateixen una mutació en directe i John Vanderslice és un d'ells. M'explicaré: Una primera escolta del seu últim disc et retrata a l'artista com un cantautor folk que beu del pop. Però en directe aquests mateixos temes tenen com a resultat que Vanderslice es posi un "tupé" i els interpreti amb un fort caire rocker. Sí, senyor. M'agrada aquesta dualitat que també demostren altres bandes com Akron/Family o Elvis Perkins.
0 comentaris:
Publica un comentari