Vic Chesnutt "At The Cut"

Vic Chesnutt
"At The Cut"
Constellation, 2009











Aquest és el segon disc de Vic Chesnutt sota el paraigües de Constellation Records, la discogràfica canadenca que ha servit per ensenyar al món la particular visió del post-rock amb grups insígnia del gènere com Godspeed You! Black Emperor, A Silver Mt. Zion i Do Make Say Think. Després del debut del singer-songwriter resident a Athens (Georgia) al segell fa dos anys amb "North Star Deserter", la col·laboració amb Elf Power i The Amorphous Strums l'any passat que va tenir com a resultat "Dark Developments" (Orange Twin, 2008) pot haver servit per reconduir el camí de l'artista, perquè, a diferència del primer disc amb Constellation, "At The Cut" perd la megalomania dels cors de "North Star Deserter", tot i que manté els cops punyents de força.

El que no canvia d'un disc a l'altre i que es va perdre en part a "Dark Developments" és la màgia i l'autopista de sentiments que suggereix Vic Chesnutt des del primer moment. "At The Cut" és un exercici complet de poesia commovedora, on l'autor es despulla per ensenyar les misèries. "Coward", la cançó que obre el disc entranya una força tel·lúrica que en explotar exerceix de catarsi per conduir a la introspecció de "When The Bottom Fell Out". Com és habitual als discos de Chesnutt, també, i més quan la instrumentació va a càrrec dels músics d'A Silver Mt. Zion, Lullabye Arkestra i, sobretot, Guy Picciotto de Fugazi, són les sortides amb més força on prenen protagonisme els paisatges, els ritmes durs i clars i l'estripada veu del músic nascut a Jacksonville corre a punt de trencar-se. És el cas de "Phillip Guston", just a la meitat del disc i que marca un punt d'inflexió. Com si l'objectiu vital del disc tractés de fer net, ésen aquest punt on Chesnutt aconsegueix més clarament la fita, encara que la segona part de l'àlbum no és la placidesa que suggereixen "Concord Country Jubilee" i "Flirted With You All My Life".

Entre tot plegat, escoltat "At The Cut" unes quantes vegades, la sensació encabat és d'una incomoditat estranya, de camí sense destinació, en part per molta culpa el final amb "Granny". Explicava Raül Fernàndez (Refree) sobre el seu últim disc "Els invertebrats" (Acuarela, 2007) que tothom a qui va ensenyar la gravació abans de publicar-la acabava amb una sensació similar a causa de la final "Nana al niño que nació muerto". Agafant-ho com analogia, "Granny", que tanca "At The Cut", recorre també a la mort en aquesta cançó on sembla cantar a la seva àvia. En qualsevol cas, aquesta cançó defineix acuradament el que significa aquest nou disc de Vic Chesnutt, que sortirà a la venda el proper 21 de setembre.