"Pride and Prejudice and Zombies"

Aquest és el títol de l'adaptació de Seth Grahame-Smith sobre el clàssic de la novel·la anglesa de Jane Austen, "Orgull i Prejudici".

Potser els més puristes es posaran les mans al cap i cridaran un "pero esto qué es!!!!!" en tota regla, i potser tindran raó, però no hem d'oblidar que el món de els paròdies i les sàtires és d'allò més prolífic -els Monty Python ja es van atrevir amb l'homònima novel·la d'Emily Bronte en aquell gag del Flying Circus- i que, al cap i a la fi, aquesta és una excel·lent oportunitat per apropar-se a un clàssic de la literatura romàntica -sempre i quan t'agradin els zombies, clar-. Tampoc és que Grahame-Smith hagi reescrit el clàssic, només afegeix un trist 15% al resultat del llibre -per això es declara co-autor del mateix- , un quinze per cent, això sí, ple de matances, ninjas i zombies (us preguntareu, doncs, on són els cyborgs i els dinosaures?). Potser només sigui una estratègia comercial -i l'és- però "Orgull i Prejudici i Zombies" (publicat en castellà per l'editorial Umbriel i sense notícies d'una traducció al català) es converteix en una lectura que, si es pren amb humor, resulta d'allò més satisfactòria i útil; i és que no és casualitat que els zombies estiguin de moda; tots sabem que l'holocaust zombi és imminent. Si bé a l'antiguitat els cataclismes naturals apareixien en forma de visions d'alguns privilegiats -que eren anomenats gurus, boigs o profetes- ara se'ns presenten com a llibres, pel·lícules, còmics o altres expressions artístiques. Però no només per entretenir-nos, no, aquests són missatges que procuren advertir-nos de l'adveniment zombi i per això, des de l'A Viva Veu, farem tot el possible perquè esteu preparats.




“It is a truth universally acknowledged that a zombie in possession of brains must be in want of more brains.”

Amb aquesta sentència Seth enceta aquesta aventura on els costums de l'època no es veuen massa alterat per la presència de morts vivents.

L'argument és senzill, en meitat del camp d'una Anglaterra devastada pels zombies (els “unmentionables") des de fa més de cinquanta anys, en un petit poble anomenat Meryton al segle XVIII, la família Bennet viu una època on s'ha d'estar preparat si les noies han de sobreviure fins el matrimoni; per això el Sr. Bennet, poc preocupat sobre els sentiments reals de les seves filles i més preocupat per la seva seguretat, decideix embarcar les seves cinc filles a la Xina perquè aprenguin les fines arts de la lluita amb ganivet i espasa. Elizabeth Bennet, de vint anys i la segona filla dels Bennet, esdevé una lluitadora especialment competetent -la seva set de sang i el seu sentit de l'honor encaixen perfectament amb la personalitat decidida de la novel·la original-, que no dubtarà en obrir-se pas a ganivetades entre zombies per tal d'aconseguir el seus propòsits. I això és el que haurà de fer precisament quan va a visitar la seva germana malalta, Jane, a Netherfield Park.



De camí, una escèptica Lady Catherine decideix comprobar les aptituds de la jove Elizabeth llançant-li una horda de lluitadors ninja a Rosings, però Elizabeth els arriba a despatxar ràpidament i sense suar una gota.

"'My dear girl', said her ladyship, 'I suggest you take this contest seriously. My ninjas will show you no mercy."
"'Nor I they', said Elizabeth."

El Sr. Darcy, possible pretendent de les filles Bennet, és també un excel·lent esbudellador de morts vivents, però les germanes Bingley difícilment saben per on s'agafa una espasa; ja us feu a la idea, mateixos personatges, situacions semblants -de fet, Grahame-Smith arriba a no modificar paràgrafs i diàlegs sencers-, l'exèrcit i els protagonistes procuraran fer fora els intrusos -al text original l'ambientació es desenvolupa durant l'atac napoleònic-, sempre i quan no estiguin distrets per l'amor, els matrimonis concertats o els malentesos típics dels costums de l'època. Les cartes encara s'escriuen -tot un elogi al servei postal de sa Majestat-, es segueixen reunint per prendre el te i hordes de morts vivents amenacen la bonica postal.


"As guests fled in every direction, Mr. Bennet's voice cut through the commotion. 'Girls! Pentagram of death!'
Elizabeth immediately joined her four sisters, Jane, Mary, Catherine, and Lydia in the center of the dance floor. Each girl produced a dagger from her ankle and stood at the tip of an imaginary five-pointed star. From the center of the room, they began stepping outward in unison -- each thrusting a razor-sharp dagger with one hand, the other hand modestly tucked into the small of her back.
From a corner of the room, Mr. Darcy watched Elizabeth and her sisters worked their way outward, behading zombie after zombie as they went. He knew of only one other woman in all of Great Britain who wielded a dagger with such skill, such grace, and such deadly accuracy."

Potser si sou molt fans de Jane Austen us molesti que Seth Grahame-Smith no hagi sabut trobar la veritable psicologia d'alguns personatges, com Wickham, tot un cavaller que queda convertit en un total inepte, però si us agrada la idea, esteu de sort, en breu arribaran les adaptacions de Vampire Darcy's Desire, Sense and Sensibility and Sea Monsters (ja disponible en anglès des del passat dia 15) o The Adventures of Huckleberry Finn and Zombie Jim; i si creieu que són una pèrdua de temps, no us preocupeu tampoc, esteu de sort també, de ben segur aquesta serà només una moda passatgera, això sí, jo pararia atenció als consells de supervivència, al cap i a la fi, hem d'estar preparats.