Fuck Buttons
"Tarot Sport"
ATP, 2009
"Estimes més al pare o a la mare?" Aquesta pregunta de diabòlica indecisió, posa de manifest un dubte que es fa evident després d'escoltar "Tarot Sport"(ATP Recordings, 2009) una vegada rere l'altra i recuperar "Street Horrrsing" (ATP Recordings, 2008) per contrastar emocions. El fet és que oblidant aquest plantejament, m'he endinsat en l'univers particular d'Andrew Hung i Benjamin John Power, durant uns dies per descobrir el seu nou disc, que han editat per ATP Recordings i que amaga sensibilitat i agressivitat a l'hora. Segurament els Sunn O))) pensarien que són uns aprenents al seu costat, però el fet és que el disc, com sempre, ve carregat de drones, bordons en català.
Desprès de l'èxit obtingut amb "Street Horrrsing" i l'avantatge que els suposà entrar a formar part del segell discogràfic de la coneguda promotora anglesa All Tomorrow Parties, la banda va aconseguir fer-se un nom de prestigi dins el món de la electrònica, sobretot desprès de la força dels seus directes i la confiança que personatges tant influents com Andrew Weatherhall van dipositar sobre la banda. El mateix Weatherhall, que el setembre de 2008, va fer el remix de l'exquisita peça "Sweet Love For Earth Planet", que més tard editarien en 12", com a cara B del segon single, "Colors Move", ha estat qui el duet britànic ha escollit com a productor del seu segon llarg.
El currículum de Weatherhall feia témer una nova etapa en la carrera de Fuck Buttons, i almenys això és el que ens vam ensumar la primera vegada que vam escoltar Surf Solar en la seva versió single, de 3 minuts, on s'hi escoltava, per primer cop, l'insòlit predomini d'un bombo que sonava amb força sota les atmosferes melodramàtiques heredades del seu primer disc. Al single l'acompanya un tema inèdit, "New Crossbow", que dissol en harmonia la densitat del tema que acompanya. Creat amb samplers al més pur estil Lennox i de bordó suau, la cançó s'estableix com un plat indispensablement rar per aquells a qui us agrada la banda.
"Tarot Sport" consta únicament de set temes, cinc dels quals duren més de 8 minuts, i un clar exemple el trobem en la versió extesa de "Surf Solar", que deixa pas a la densitat de "Rough Steez", un tema molt pesat però alhora coherent amb el resultat del disc. En aquest tall, els britànics busquen emular, a la seva manera, sorolls metàl·lics i ritme dubstep, que es suavitza a l'arribar al minut 4:15, quan entra la melodia de "The Lisbon Maru", un tema que recorda als millors moments del ja citat "Sweet Love For Earth Planet", i que de la mateixa manera que abans, enllaça els timbals del final amb el clima d'"Olympians", un tema amb el que tornen a la foscor i que, a opinió d'un servidor, és la que més agrada. Deu minuts i cinquanta-cinc segons que resumeixen l'essència d'uns Fuck Buttons obsessionats en sonar com una tempesta. Per què els seus discos son així, tenebrosos però alhora pausats. Després del temporal arriba la calma, i fins i tot surt el sol. La successió de cançons "Phantom Limb" i "Space Mountain" posen en evidència aquest fet, i és que la primera és densa, fosca i pesada, però la següent ens anestesia, i ho fa amb un ritme progressiu, de melodies polièdriques que arrosseguen foscos drones que queden en segon pla, per a la ocasió. El disc s'acomiada amb la magnífica "Flight Of The Feathered Serpent", una cançó de complexitat rítmica i épica desoladora, que faria plorar a qualsevol productor de techno. El contingut emocional és a flor de pell quan es tracta de cercar l'esperança quan s'apropa l'apocalipsi.
Desprès de l'èxit obtingut amb "Street Horrrsing" i l'avantatge que els suposà entrar a formar part del segell discogràfic de la coneguda promotora anglesa All Tomorrow Parties, la banda va aconseguir fer-se un nom de prestigi dins el món de la electrònica, sobretot desprès de la força dels seus directes i la confiança que personatges tant influents com Andrew Weatherhall van dipositar sobre la banda. El mateix Weatherhall, que el setembre de 2008, va fer el remix de l'exquisita peça "Sweet Love For Earth Planet", que més tard editarien en 12", com a cara B del segon single, "Colors Move", ha estat qui el duet britànic ha escollit com a productor del seu segon llarg.
El currículum de Weatherhall feia témer una nova etapa en la carrera de Fuck Buttons, i almenys això és el que ens vam ensumar la primera vegada que vam escoltar Surf Solar en la seva versió single, de 3 minuts, on s'hi escoltava, per primer cop, l'insòlit predomini d'un bombo que sonava amb força sota les atmosferes melodramàtiques heredades del seu primer disc. Al single l'acompanya un tema inèdit, "New Crossbow", que dissol en harmonia la densitat del tema que acompanya. Creat amb samplers al més pur estil Lennox i de bordó suau, la cançó s'estableix com un plat indispensablement rar per aquells a qui us agrada la banda.
"Tarot Sport" consta únicament de set temes, cinc dels quals duren més de 8 minuts, i un clar exemple el trobem en la versió extesa de "Surf Solar", que deixa pas a la densitat de "Rough Steez", un tema molt pesat però alhora coherent amb el resultat del disc. En aquest tall, els britànics busquen emular, a la seva manera, sorolls metàl·lics i ritme dubstep, que es suavitza a l'arribar al minut 4:15, quan entra la melodia de "The Lisbon Maru", un tema que recorda als millors moments del ja citat "Sweet Love For Earth Planet", i que de la mateixa manera que abans, enllaça els timbals del final amb el clima d'"Olympians", un tema amb el que tornen a la foscor i que, a opinió d'un servidor, és la que més agrada. Deu minuts i cinquanta-cinc segons que resumeixen l'essència d'uns Fuck Buttons obsessionats en sonar com una tempesta. Per què els seus discos son així, tenebrosos però alhora pausats. Després del temporal arriba la calma, i fins i tot surt el sol. La successió de cançons "Phantom Limb" i "Space Mountain" posen en evidència aquest fet, i és que la primera és densa, fosca i pesada, però la següent ens anestesia, i ho fa amb un ritme progressiu, de melodies polièdriques que arrosseguen foscos drones que queden en segon pla, per a la ocasió. El disc s'acomiada amb la magnífica "Flight Of The Feathered Serpent", una cançó de complexitat rítmica i épica desoladora, que faria plorar a qualsevol productor de techno. El contingut emocional és a flor de pell quan es tracta de cercar l'esperança quan s'apropa l'apocalipsi.
0 comentaris:
Publica un comentari