Enjoia't 09

El dijous passat es va celebrar l'entrega de premis de l'Enjoia't  al FAD. Un concurs que dóna suport i difon la joieria contemporània d'autor.


L'acte va ser un èxit, entre llaminadures, cerveses, gent i les obres passejant amunt i avall. Es respirava un ambient d'emoció ja que encara no sabíem qui serien els guanyadors. Després de les presentacions i d'alguna performance el jurat va decidir. Els premis es van repartir entre professionals i estudiants. Val a dir que l'oferta era molt variada. S'hi van presentar peces orgàniques, collarets, anells, fermalls amb materials i conceptes de tot tipus.

Alea iacta est (que diuen) i el primer premi de la categoria professional se'l va endur Marie Jose Hoeboer amb "Sugar" un anell amb una peça quadrada folrada de diamants que remetia a un terròs de sucre, valorat en 14.000€. Bé, el premi em va sorprendre, el concepte m'agradava i la presentació, encara que una mica redundant, era curiosa. Tinc entès però que els diamants estaven directament enganxats amb adhesiu i aquesta no és una manera gaire correcta per a tractar un diamant. Però es tractava d'un concurs on la paraula "contemporani" es trobava inclosa, així que podia passar de tot. Van haver-hi dos finalistes professionals més, però si us sóc sincera estava esperant els resultats dels estudiants amb nerviosisme i impaciència. De fet, no estic segura si va ser el segon o el primer finalista premiat el que presentava, sense faltar una performance i fer una mica de soroll, un collar que es componia bàsicament de pela de poma penjada del coll.

Va arribar el moment: l'entrega de premis dels estudiants. Jo apostava fermament pel collar de l'Eva Alpiste. Una peça inspirada en les fotografies de Eadweard Muybridge on és captat el moviment de forma seqüencial. L'Eva reinventa la fotografia i ho plasma en una peça on cada un dels personatges que la compon es pot moure d'una forma articulada. L'usuari pot interactuar amb el collar i crear la seqüència, en aquest cas de nedadors, que desitgi. Es tracta d'un treball no només original i innovador sinó d'una habilitat tècnica destacable.



L'entrega de premis segueix amb el segon finalista: "Hacia el interior" de Carolina Martínez Linares, una metàfora de la curiositat innata de l'ésser humà per a descobrir-se a si mateix. Molt poètic tot plegat i sobretot romàntic. La peça és de vidre, material difícil de manejar i poc usual segons diu el jurat.  Primer finalista "Enamora't" de Cristina Girol i Olga Vilarrasa. He de fer una pausa. Es tracta d'unes peces fetes amb feltre acompanyades d'un conte que explica les fases del enamorament. Les peces il·lustren temes com "papallones a la panxa" i diverses ximpleries que són característiques d'aquesta etapa. En aquest punt tot trontolla. Segon premi (o primer finalista que és el mateix però que despista) per aquesta obra? Personalment la trobo mancada de forma i de concepte, considero la idea molt naïf, infantil i sobretot fàcil. Poc original i d'una tècnica escassa. No hi estic gens d'acord i dubto llavors que l'Eva Alpiste pugui aspirar al primer premi un cop comprovat el criteri del jurat. Efectivament, primer premi d'estudiants amb la peça "L'inconegut" de Pamela Pérez. Una col·lecció de fermalls inspirat en les aliances i dedicat a la gent que pateix la malaltia del l'Alzheimer. No em sorprèn, tracta un tema social i d'actualitat i ho tradueix en peces de joieria. Fàcil, penso altre cop.

Finalment entreguen el premi del públic a "Caos" de Maria Ninot Carrillo, tot i que el títol no m'agrada he de reconèixer que l'obra és encertada. Representa les connexions o nexes d'unió que es creen en un grup de gent. Teixint una gran xarxa que no para mai d'expandir-se.

Marxo pensant que és amb el públic general amb el que estic més d'acord i no amb el jurat, que són els entesos. Curiós. Contemporani.

Les obres (tant les finalistes com les que van ser selecionades) estaran exposades al FAD, Fonament de les Arts i del Disseny. Plaça dels Àngels, 5-6. Barcelona